Blogger Widgets RESULTATS JORNADA 36: Europa 3-0 Manlleu / Peralada 1-2 Santfeliuenc / Vilafranca 1-2 Castelldefels / Ascó 1-0 Gavà / Muntanyesa 2-3 Cerdanyola / Pobla Mafumet 3-0 Vilassar Mar / Rubí 0-0 Martinenc / Figueres 1-1 Palamós / Sabadell B 2-1 Masnou / Prat 1-0 Terrassa

dilluns, 26 d’agost de 2013

CONTRACRÒNICA, J1: La lògica del futbol

Manlleu 1-2 Terrassa


El darrer partit ens va ensenyar el que és, a vegades, la lògica del futbol. Quan l’equip és capaç d’imprimir ritme alt, impropi de la primera jornada de lliga, quan les passades d’Archi a l’esquena d’una avançada defensa troben, amb perill, a Manel Sala i quan Francolí desborda al seu defensor i treu la fina cama dreta a passejar, arriba el Terrassa per primer cop a l’àrea rival i en treu un penal. Gol. 0-1. Un cop dur, òbviament, però mica en mica l’equip es refà i torna a dominar en un Municipal que es coneix de pam a pam. Fins que el Terrassa arriba de nou a l’àrea de Barragán. Falta de contundència, rebot dins de l’àrea i gol. 0-2. Els detalls.

Jordi Dot: "Potser hem abusat de les centrades per bandes"


Francolí, molt actiu en el partit / Viu El Manlleu
Així entenem el que és, en alguns partits, la lògica del futbol. Bé, més ben dit, l’absència de lògica. I és que ja ho deia Jordi Dot a l’acabar l’enfrontament: “Hi ha partits que són detalls”. Doncs sí, tota la raó. El detall de saber treure dos gols des de la inferioritat en el joc. El mateix Jordi Dot també reconeixia la superioritat manlleuenca en determinats trams de partit, però amb un matís molt interessant: “Potser no hem atacat de la millor manera, hem abusat de les centrades per bandes”. Una reflexió molt encertada que ajuda a veure les primeres pinzellades d’aquest nou Manlleu. Un equip molt profund, que juga amb dos extrems purs com Ginés i Francolí que donen a l’equip la valuosa capacitat de crear perill per bandes i fer bones centrades. El problema, probablement, és l’abús d’aquest recurs. La temporada passada una de les bandes solia ser ocupada per un jugador com Baruc Nsue, capaç de moure’s en diagonal i ballar per l’eix de l’atac al ritme que li convenia, i de filtrar passades interiors que només grans jugadors veuen. No és que el que tenim sigui pitjor, sinó diferent. I no oblidem que som a la primera jornada, el Manlleu ha d’anar trobant el seu camí, creure en ell i no dubtem que ho faran. Encara falta, però l’equip sap competir i amb això podem anar a tot arreu.

Amb una pitjor segona part es frega la remuntada


La segona part arrencava més freda. Seuma i Uri entraven el camp i intentaven aportar dinamisme a un equip que va acabar caient dins la tònica egarenca. Joc travat, faltes laterals, pèrdues de temps i una sensació de jugar a batzegades, amb més cor que cap. Fins que, aquest cor, va portar a Manel Sala a robar una pilota a la frontal i transformar-la en un míssil que rebotava al travesser i entrava sense que Ortega la veiés passar. La “no” lògica del futbol, que va tornar a aparèixer per afavorir als locals quan no trobaven el camí. Aquí van arribar aquells minuts que juguen junts l’equip i el públic del Municipal, que tots driblen, empenyen i xuten la pilota, però en aquest cas es van topar amb un altre detall: el porter Ortega, que es va convertir en un mur. Primer amb Seuma i llavors amb Manel Sala, va esvair l’èpica d’una remuntada inaugural.


Petits detalls que desequilibren partits, i més contra un clar aspirant a la promoció d’ascens. De tot això, cal aprendre’n per treure un bon resultat del Masnou diumenge que ve.

Cap comentari:

Publica un comentari