Blogger Widgets RESULTATS JORNADA 36: Europa 3-0 Manlleu / Peralada 1-2 Santfeliuenc / Vilafranca 1-2 Castelldefels / Ascó 1-0 Gavà / Muntanyesa 2-3 Cerdanyola / Pobla Mafumet 3-0 Vilassar Mar / Rubí 0-0 Martinenc / Figueres 1-1 Palamós / Sabadell B 2-1 Masnou / Prat 1-0 Terrassa

dimarts, 28 de gener de 2014

CONTRACRÒNICA, J22: Cornellà - Manlleu

Cornellà 2-0 Manlleu

Cada dia que el Manlleu juga a fora, amb els companys de Ràdio Manlleu agafem el cotxe, comandat sempre per en Dionís Cruselles, iniciem un trajecte que s’ha convertit en la prèvia perfecte del partit. El passat diumenge sabíem perfectament on anàvem. Sabíem que visitàvem el camp del que és, probablement, la plantilla més complerta de Tercera Divisió. Un equip que multiplica el Manlleu en pressupost per més de dues, tres i quatre vegades. Tot i això, el Cornellà no acabava de rutllar. Dos empats consecutius a casa eren un bon clau on agafar-se per pensar que el Manlleu podia puntuar. Avui, dos dies després del partit, tenim clar que no només podia, sinó que ho mereixia.

L'equip d'Esports de Ràdio Manlleu, sempre seguint a l'equip allà on va / Viu el Manlleu

La gran sorpresa del partit va arribar 45 minuts abans que la pilota comencés a rodar. Vam rebre el full de les alineacions i vam veure una sobrepoblació de defenses i migcampistes. Després de forces especulacions, vam intuir que l’equip podria sortir amb un plantejament més defensiu de l’habitual, amb tres centrals (Juanjo, Gely i Fran) i dos carrilers (Francolí i Manu Moreno). Així va ser. La veritat és que, en aquest aspecte, l’estratègia va ser un encert de Jordi Dot. La primera part va passar sense pena ni glòria, amb un Cornellà de més a menys i que va acabar fent de les pilotes centrades el seu principal argument i perill. Baruc força desaparegut i Òscar Muñoz assecat completament per un gran Gely. El Manlleu es defensava amb solidesa i desesperava per moments a la grada del Nou Municipal de Cornellà, força plena per cert.

Jordi Dot, a més, es guardava dues armes a la banqueta per dinamitar el partit quan ho necessités. La primera va entrar just al descans. Uri Martínez retornava al camp per aportar dinamisme, velocitat i pressió a dalt. I el públic de Cornellà va començar a ensumar que la cosa no anava bé. Menys encara quan va entrar Manel Sala. Els defenses locals perdien pilotes sense sentit i el Manlleu es va créixer fins al punt de fer un dels millors partits com a visitant en tot l’any. Però, coses de Tercera, ser superior al Cornellà, al seu camp, no et garanteix puntuar. Quan els de Jordi Dot ja s’havien cregut del tot que podien no marxar amb les mans buides, va arribar Baruc per rematar gairebé la primera pilota que tocava en el segon temps. Gol que demostra que, fins i tot quan segueixes el camí correcte et pots perdre. El Manlleu va seguir mereixent i buscant el gol, però l’únic que va trobar va ser una nova contra, Òscar Muñoz dins de l’àrea i penal d’Ivan González. El col·legiat va expulsar el porter, no fos cas que es trenqués la dinàmica de dues jornades seguides amb expulsions absurdes. Cazorla no va fallar i va fer que el gran incentiu dels darrers minuts fos veure les dues parades que va fer Ricard Seuma com a porter d’urgència.


La conclusió que treus després del partit és que has perdut dos partits a fora en el que va de lliga i, en un d’ells, has mostrat una de les imatges més serioses de la temporada. En aquest camp, però, poden passar aquestes coses. On no poden passar és al Municipal, que rep la visita del Santboià el proper diumenge. És una cita perfecte per demostrar l’altra gran reflexió que tenim a hores d’ara: El gran marge de millora que hi ha jugant a casa és d’on s’han de treure els punts per, d’aquí uns mesos, poder seguir mirant amunt.

Cap comentari:

Publica un comentari