TARGETA DE PRESENTACIÓ (4)

Durant els propers dies anirem penjant uns tests realizats a les noves incorporacions del primer equip de l'AEC Manlleu. Volem apropar-vos les noves cares de l'equip, un total d'onze, perquè els pugueu conèixer millor.

El primer en passar per l'entrevista va ser Pol Coll. Recupereu-la aquí.

El segon entrevistat va ser Jordi Aumatell. Recupereu-la aquí.

El tercer entrevistat va ser Martí Soler. Recupereu-la aquí.

Avui us portem una nova entrega. El jugador és...

Viu el Manlleu

Nom: David Payán

Data de naixement: 15/03/1990

Natural de: Ripoll, tot i que ara visc a Montesquiu.

Procedència: Club de Futbol Muntanyesa.

Posició: Em puc moure per tota la banda esquerra. Vaig començar jugant d’extrem o mitja punta i he acabat sent un lateral reconvertit des d’un partit a Damm, on faltava un lateral i m’hi van posar a mi. I fins avui.

Definició: Sóc un lateral carriler, dels de tota la vida, que puc estar jugant tan de lateral com d’extrem perquè m’agrada molt sumar-me a l’atac. Sóc un lateral agressiu en la marca i que, al haver jugat d’extrem durant molts anys, tinc facilitat per centrar.

Sobrenom: Ara ja m’ho han deixat de dir, però mentre estava a la Damm em deien “Rooney”. Encara hi ha gent, sobretot de la part de Barcelona que he conegut jugant a futbol, que m’ho segueixen dient.

Trajectòria futbolística: Vaig començar a la Penya Blaugrana de Ripoll, en aquesta etapa vaig poder anar a la selecció catalana de categories inferiors amb jugadors com Bojan o Iago Falqué. D’infantils vaig fitxar pel Granollers i un any després vaig fitxar per la Damm on vaig acabar fins a juvenil. D’amateur vaig fitxar pel Vic, sobretot per tema d’estudis. Després vaig passar per l’Olot, el Tona, l’Europa, la Gramenet, la Muntanyesa i ara aquí a Manlleu.

El millor partit que recordis: En el meu segon any de juvenil a la Damm, on vaig coincidir amb en Pol Coll, el partit que vam jugar a casa contra el Barça. Els vam dominar completament i els vam guanyar.

El millor gol que hagis fet: Fa molt temps que no marco un gol! (entre riures) Però un dels millors que recordo és sent juvenil de segon any a la Damm. Vaig agafar la pilota des de pràcticament la meva àrea, em vaig anar desfent de rivals, vaig fer una paret amb Cristian Tello i vaig acabar marcant.

El millor moment que has viscut en la teva carrera: Viure tota l’etapa del futbol formatiu al màxim nivell o ser convocat amb la selecció catalana en categories inferiors són moments que es recorden. Però quan em vaig sentir totalment realitzat va ser l’any passat, quan vaig fer la pretemporada amb el Sabadell de Segona A. Allà veus què és el futbol professional i on t’adones de que has estat lluitant des de petit per viure això. Els tipus d’entrenaments, tots els camps que visites... és un món totalment diferent al que, per desgracia, ens trobem al futbol català.

I el pitjor moment: Són dos molt clars. El primer quan em vaig trencar els creuats. I el segon va ser l’any passat aquí a Manlleu, quan em vaig trencar el menisc i em vaig perdre tot el playoff amb la Muntanyesa.

El jugador amb més qualitat el qual hagis compartit vestidor: Segurament Aleix Vidal. En la seva etapa de juvenil era un escàndol. Pocs jugadors he vist anar tan sobrats tècnicament. També a la selecció catalana, quan vaig coincidir amb Bojan o Iago Falqué. Amb aquests jugadors ja no només és un privilegi jugar amb ells, sinó també contra ells.

Amb quin jugador guardes més bon record com a caràcter: D’aquests n’he trobat molts. Per sort el món del futbol el que més et deixa són amics. Podria dir jugadors de tots els equips en els que he estat, però si n’haig de destacar algun podria dir noms com Eloi Fontanella, Toni Pérez, Tato Burgada o Amantini.

La teva millor temporada futbolística: El segon any de juvenil a la Damm. Ho vaig poder jugar tot a Divisió d’honor.

Equip de futbol preferit: Aquí és on tothom m’estira una mica les orelles! Sóc del Reial Madrid. 

Un ídol: Per la seva posició i per la manera com jugava, Roberto Carlos sempre m’ha agradat molt. També m’encantava Zidane.

Un equip de Tercera amb el qual et faci especial il·lusió jugar-hi: Per tal i com va anar tot l’any passat, el de la Muntanyesa serà un partit molt especial. Hi vaig fer moltes amistats i tinc molt bons records de Nou Barris amb la seva gran afició, la Penya Al Hueco. Trobar tota la gent que et va recolzar durant tot l’any serà nostàlgic. De fet, la gran afició és un dels motius que m’ha cridat l’atenció del Manlleu, amb els Àngels Caiguts.

Grans aspirants al playoff d'ascens: Els que estaran a dalt segur, ja només per pressupost, seran Figueres i Europa. Han fet unes grans plantilles. El Prat també pinta a lluitar per aquestes posicions. Llavors en el nostre cas, veient l’equip com està, sóc optimista. Vaig dir el mateix amb la Muntanyesa l’any passat i no em vaig equivocar. Penso que, si treballem com estem fent fins ara en aquesta pretemporada, per què no estar a dalt?

Com ha estat la presa de contacte amb l'equip: Realment molt bona. Segurament el més difícil quan canvies d’equip és anar a un altre vestidor, amb un altre clima. Aquí des del primer moment, tan els que ja hi eren com els nous, ens hem adaptat molt bé entre nosaltres i amb l’entrenador també. Crec que serà fàcil fer una bona pinya dins del vestidor.

Objectius del Manlleu per aquesta temporada: Amb això se solen dir molts tòpics. Jo sóc dels que penso que estem treballant bé i molts ja coneixem la categoria. M’agrada ser ambiciós i, tot i que és evident que aquí a Manlleu l’objectiu principal és salvar-se, mirar més amunt i plantejar-se el play-off no seria dolent perquè una mica de pressió sempre va bé.