CONTRACRÒNICA, J8: El desllorigador

Cerdanyola 1-1 Manlleu

Hi ha partits en els que les coses no acaben d’anar bé, el rival és incòmode, et trobes en un dels camps de dimensions més reduïdes de la categoria i et trobes amb un gol en contra sense pràcticament saber com. Aquesta era la situació del Manlleu en el descans de Cerdanyola. L’equip necessitava un canvi, un factor imprevisible, un desllorigador. Per sort, Jordi Dot podia comptar amb Manel Sala. El davanter tornava després d’una lesió muscular i tenia opcions de jugar uns minuts, i bé que els va jugar. La millor versió del davanter manlleuenc es va veure en 45 minuts que van servir per empatar i fins i tot merèixer alguna cosa més en un partit complicat.

Celebració dels jugadors del Manlleu en el gol / Laia Divols - Cerdanyola FC

El Manlleu no va entrar bé al partit. De fet, no hi va entrar en tot el primer temps. Tot i que l’equip estava ben posat defensivament, mostrava poques idees en la creació i patia davant l’empenta dels davanters locals Velillas i Solano que, a la contra, vivien com peix a l’aigua. L’equip estava imprecís i prova d’això va ser el primer ensurt dels locals. Una indecisió de Barragán amb la pilota als peus la va estar a punt d’aprofitar Quim Solano per marcar el primer. A tot això cal sumar-hi un camp molt estret, en el que pràcticament cada fora de banda i faltes en camp contrari eren una centrada de perill a l`àrea. De fet així va arribar el gol local. Velilllas la centra, rebota en la barrera i Solano, el més llest de la classe, posa el cap per empènyer-la a dins. 1-0  amb el que un Manlleu fosc arribava al descans.

Amb aquest context és quan va aparèixer la figura que necessitava el Manlleu. Manel Sala entrava en la punta d’atac, però només començar ja va demostrar que jugaria de tot i es va carregar l’equip a l’esquena: ell controlava les pilotes a l’espai, es desmarcava per donar sortides de pilota, es despenjava dels centrals per assumir galons en l’organització i no tenia miraments a l’hora de xutar. Just a l’inici del segon temps va avisar, però el seu xut marxava desviat. No hi va haver més marge d’error. Ell mateix creava una jugada des de la banda esquerra de la que l’havien d’aturar amb falta. No hi havia dubte de qui la tiraria. Tres passes cap a la pilota i xut a l’escaire. L’empat pujava al marcador i Manel Sala va seguir comandant el Manlleu per buscar una recompensa major. Els homes de Jordi Dot van créixer i van ser amos d’una segona meitat en la que els locals es defensaven com podien. Sergio Ginés va disposar de la més clara poc abans d’acabar el partit, però Coca la va tapar bé.

Treure només un punt és el peatge que va pagar el Manlleu per una primera part grisa. Tot i això, l’equip segueix sense perdre a domicili. A més, ja sabem que tenim al senyor Manel Sala de tornada, i de quina manera.