CONTRACRÒNICA, J7: Aire en forma de 3 punts

Manlleu 1-0 Europa

Bon ambient al Municipal. Partit d’alguna cosa més que tres punts. Baixes importants pel Manlleu i la urgència de no haver sumat cap punt al Municipal. Aquest era el pretext d’un partit molt complicat del Manlleu, segurament no en les millors condicions per trencar aquesta mala dinàmica, però l’equip ho va fer. En la primera meitat els porters van mantenir sense gols un partit molt intens, que es va decantar finalment per un Manlleu més ambiciós en el tram final. Després d’un inici inesperat, l’esperit del Manlleu al Municipal ha tornat.

L’Europa, “un equip que farà playoff segur” segons Jordi Dot, va començar amb respecte, però tenint cert control del partit en una primera part molt intensa. El Manlleu es mantenia ben col·locat i, tot i tenir algun problema en la sortida de pilota en l’inici del partit, aconseguia fer mal als visitants quan Ginés o Uri connectaven amb el mig del camp. Amb un partit més o menys igualat, però, l’Europa va tenir les més clares. I és que un equip amb homes com Charly o Javi Sánchez sempre genera perill. Dos dels grans atacants de la categoria que, per la seva mala sort, van topar-se amb el millor porter. Tres intervencions espectaculars de Dani Barragán van mantenir al Manlleu dins del partit i li van donar ales per fer aquell pas endavant tan necessari.

Començava la segona part i amb ella un Manlleu que es creia cada cop més que aquell era el dia. Uri lluitava, saltava de cap, buscava les esquenes dels defenses i les trobava. Ginés driblava amb eficàcia i Gely es sentia molt més còmode al mig del camp. Això, combinat amb la seguretat defensiva de la parella Archi-Fran Erencia feia tornar al Municipal moments del millor Manlleu, d’aquell joc que es mescla amb el públic i que provoca als rivals una dificultat afegida cada cop que visiten el camp. Amb aquesta situació, i uns minuts finals amb l’equip buscant el gol, va arribar la jugada d’Uri que el va plantar davant l’últim defensa. Deixant de banda el típic egoisme del davanter, va cedir la pilota per un Masó que arribava embalat des de segona línia i, amb la força dels crits de tot el Municipal, afusellava un Rafa Leva que no va poder evitar el crit de tot el camp.

Un crit que va anar acompanyat d’una gran alenada d’aire. Un aire de tranquil·litat que ajuda a l’equip a afrontar de millor manera el que li espera, que no és poc. Dos desplaçaments molt complicats en els que no cometre errors serà la clau d’obtenir-ne bons resultats.