1X1, J7: Manlleu-Europa

Manlleu 1-0 Europa

Barragán: Sant. Sant Barragán tornava a baixar del cel directe cap al Municipal. Tres parades espectaculars a la primera part (dues en la mateixa jugada) i la gran seguretat que va oferir als minuts els quals l'equip va patir, van ajudar a l'equip per endur-se la victòria.

Ot: Creixent. Cada dia més afermat al lateral dret de la defensa, va tornar a donar grans mostres de seguretat i confiança. El seu rendiment defensiu és notable i es complementa amb intervencions a l’atac quan convé.

Archi: Complementat. Hi ha guanyat molt amb l’arribada de Fran Erencia. Els centímetres del nouvingut donen a Archi una tranquil·litat que l’hi permet ser més contundent al tall o anticipant-se.

Fran Erencia: Ferm. Un altre bon partit del defensa provinent del Sant Andreu. No va fer ni un pas enrere en la defensa i va demostrar que per alt serà difícil superar-lo. També dóna alternatives a pilota parada.

Masó: Desembussador. Va començar la temporada com a migcentre però l’equip no va acabar de rotllar. Jordi Dot l'ha col·locat en la seva posició natural, de lateral esquerra i el jugador s'hi sent molt còmode. Gran partit al lateral i formant una parella excepcional amb Sergio Ginés. Va acabar però de mig, i va tenir el premi de marcar el gol definitiu per desembussar el Manlleu.

Seuma: Pencaire. Ell és l’encarregat de córrer on la resta no hi arriba, de treballar al mig del camp i fer la feina que poca gent veu. Incansable durant el partit, va realitzar una gran feina contrarestant a homes importants de l’Europa com el mitjapunta Charly.

Gely: Organitzador. Al mig camp és on veiem la seva millor versió. Amb una col·locació i una visió de joc excel·lents, va agafar les regnes de la creació de joc. Va servir a Uri una pilota franca que el davanter no va poder marcar i va guiar a l’equip. Al final, una expulsió possiblement absurda va embrutar la seva actuació i farà que es perdi el proper partit.

Iván Fernández: Motivat. Va ser una de les novetats a l’onze i va fer un bon paper. Bones conduccions i arribades a l’àrea en la primera part, jugant des de la mitja punta que és on se sent més còmode. Ho va donar tot al terreny de joc fins que se li va acabar la gasolina i va ser substituït per Fortet.

Francolí: Col·lapsat. En els darrers dos partits no li acaben de sortir bé totes les coses a l’extrem. Centrades que no troben rematador, jugades que acaben en poc perill, però la seva experiència i aportació a l’equip sempre hi és. Treballa fins a l’últim instant, demostra detalls de molta qualitat i es buida dins del camp, fet que li va provocar algunes molèsties poc abans d’acabar el partit.

Sergio Ginés: Entonat. Cada dia que passa Ginés es mostra com una de les puntes de llança de l’equip. Va fer un gran partit des de l’extrem i cada dia es mostra més descarat i desbordant. A vegades li falta un punt de sort en la finalització de jugades que esperem que vagi agafant en els propers partits.

Uri Martínez: Agosarat. Uri Martínez realitzava el millor partit com a jugador del Manlleu. Atrevit i sense manies, buscava amb contundència i astúcia totes les pilotes al davant. Ràpid, àgil i amb molts recursos. Partit completíssim. Només li va faltar punteria en dues ocasions molt clares que va disposar.

Manu Moreno: Refrescant. Va entrar amb empat al marcador per ocupar el lateral esquerra. Cumplidor com sempre, va donar molt aire a la banda i va lliurar a Masó de tasques defensives fet que li va permetre arribar a l’àrea en la jugada del gol.

Fortet: Lluitador. Interessant actuació del davanter manlleuenc que va mostrar l’entrega i esforç que el caracteritzen. La seva entrada va donar més presència a l’equip en pilotes aèries i arribades a l’àrea.

Muntada: Testimonial. Va entrar en els darrers minuts substituint a Uri Martínez i tenint poca incidència en el joc manlleuenc. Tot i això, la seva actitud sempre és innegable.