Ivan González: Notable. El porter que encara no havia gaudit de minuts oficials debutava amb el primer equip amb bona nota. Difícils d'aturar els dos gols encaixats a la primera part pel Figueres, però salvador amb tres bones aturades a les acaballes del partit quan el Figueres creava més perill a la seva porteria.
Manu Moreno: Irregular. El lateral tornava a la titularitat a la banda dreta, per tant, jugava a cama canviada. Va tenir minuts de tot, algunes impresicions però també recuperacions de mèrit. Va tenir força controlada la seva banda, però alguns controls se li escapaven, jugar a cama canviada no afavoreix una transició ràpida en les passades.
Òscar Gely: Complidor. Tornava a la posició de central i potser falta de compenetració i partits al costat de Fran Erencia li van provocar la pèrdua de la posició en alguna jugada puntual. Tot i això, el capità va demostrar una vegada la importància i pes que té en l'equip.
Fran Erencia: Superat. Pitjor partit del central des que va aterrar al Manlleu. Bonaventura i Bernat van portar-lo de bòlit, li van guanyar les esquenes en massa ocasions, no va estar tan condundent com ho havia estat en la resta de partits i fins i tot, es va marcar el primer gol en pròpia porteria. No obstant, es mereix tota la confiança.
Ramón Masó: Desbordat. Com Fran Erencia, segurament el pitjor partit de Masó des que va tornar de la lesió. Molt imprecís en les passades, poc contundent i superat en massa ocasions pels extrems rivals, sobretot Barrera, que havia entrat per disputar els darrers 10 minuts i que va trobar en el lateral manlleuenc una presa massa fàcil.
Gerard Puigoriol, “Putxi”: Totterreny. Una setmana més Gerard Puigoriol va ser qui va controlar el mig del camp manlleuenc. Recuperant pilotes i portant, en la mesura que el Figueres ho permetia, el ritme del partit. Sempre ben col·locat i, tot i que en alguna ocasió es va veure superat, sempre era al lloc on li tocava estar. A més, va fer l’assistència a Manel Sala perquè aquest empatés.
Ricard Seuma: Treballador. No va anar de menys a més, ni de més a menys, va mantenir-se tot el partit sent un corcoll per als migcampistes del Figueres. Ben col·locat i sempre atent per donar oxigen a Putxi quan aquest ho necessitava. Partit complet, va tenir l’oportunitat de marcar en una rematada de cap que un defensa va refusar i va veure una targeta groga a les acaballes.
Marc Francolí: Connectat. Similar a Seuma. Va jugar per la banda dreta i va seguir amb el motor diesel. Força actiu a la primera meitat, menys a la segona, però va donar verticalitat a la vegada que ajudava als homes del mig del camp. No es va cansar de pressionar però li va faltar una mica de xispa. Bon partit, falta que s’acabi de destapar.
Ivan Fernández: Intermitent. De més a menys, durant la primera meitat va donar sortida i joc als davanters manlleuencs, força ben situat al mig del camp, fent de nexe entre els defenses i els davanters. Va fer alguna passada de mèrit i va perdre alguna pilota que podria haver compromès l’equip. A la segona meitat se’l va veure menys i va ser canviat al 60` per Manel Sala.
Sergio Ginés: Destacat. El jugador de l’atac manlleuenc que més perill va portar a l’àrea figuerenca. Va començar a l’extrem esquerre però amb llibertat de moviments, cosa que va provocar més d’un malentès en la defensa rival. No va tenir por d’encarar i va escollir bé les passades, el primer gol ve d’una assistència seva. Se’l necessita.
Uri Martínez: Desvirgat. Per fi va arribar el gol pel davanter manlleuenc. Després de deu partits, a l’onzè li arribava el premi. Portava moltes setmanes treballant bé i el premi del gol va arribar a la primera part gràcies a una bona passada de Ginés. Incansable durant tot el partit, va pressionar la defensa rival, va lluitar cadascuna de les pilotes que li arribaven i va descarregar bé el joc.
Manel Sala: Providencial. Arribar i moldre. Tot i les molèsties que havia sentit durant tota la setmana, Jordi Dot no el va voler desconvocar. Va sortir al minut 60 i al cap de tres minuts engaltava una bona centrada de Putxi que significava l’empat. Jugador més que necessari, si les lesions el respecten a partir d’ara, veurem el Manel Sala més decisiu.
Eduard Fortet: Encallat. Va surtir per Uri Martínez disputar els últims deu minuts. Va lluitar, va fer alguna recuperació de mèrit a l’àrea rival però la seva insistència no es va traduir en ocasions de perill. Ha de tornar a recuperar la confiança, és un jugador molt necessari i l’equip el necessita. Ha de fer un pas endavant i arribarà el bon joc i els gols, per tornar a ser el davanter que l’equip tant troba a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada