CONTRACRÒNICA, J11: Resseguint la línia discontínua

Partit propi de tercera el que es va veure el passat diumenge al camp de la Unió Esportiva Figueres. A Vilatenim s’enfrontaven dos equips molt irregulars a casa: ni Figueres, ni Manlleu han aconseguit fer dels seus estadis un fortí. La totalitat del partit es va desenvolupar amb estira-i-arronses per part dels dos equips: la primera meitat, igual que la segona, es va dividir en una part per cada equip. Els moments en què el Manlleu dominava, el perill venia per les bandes, un camp ample com el de Vilatenim afavoreix una forma de jugar que el Municipal no permet. La línia defensiva, com la resta de l’equip, també va tenir alts i baixos, conjugant moments de contundència amb moments de flaquesa. Per altra banda, van repetir-se les ocasions del partit contra La Pobla però amb un fet que convida a l’optimisme: aquesta setmana la pilota va entrar. Partit estrany, partit de tercera, partit en el qual el Manlleu es va emportar un bon punt de l’Alt Empordà. La millor notícia: Uri respira. La pitjor: la defensa perd una part d'aquell savoir faire que li havíem vist. 

El gol d'Uri Martínez, una de les grans notícies de la setmana / Raimon Roma

Els primers deu minuts de partit es van desenvolupar de manera frenètic amb els dos equips entrant dins el partit però amb el Figueres creant les ocasions. La defensa del Manlleu, amb una parella de centrals inèdita, s’aposentava ben col•locada sobre el terreny de joc, cosa que va provocar que el l’equip comencés a dominar el mig del camp, creés espais i pogués intentar fer mal per les bandes. Va ser llavors quan va arribar el gol d’Uri Martínez. Una internada per la banda esquerra de Ginés, jugador que més perill va aportar a l’àrea dels locals, acabava amb la passada de la mort que Uri Martínez amb la punta de la bota introduïa dins la porteria. Un gol que permet al jugador de Sallent respirar una mica més tranquil després de treure’s la pressió que el perseguia des del seu debut a Tercera. Amb el gol, però, el Manlleu va perdre totalment el domini de l’esfèrica i del joc i el Figueres va fer-se amo i senyor del partit; la possessió va passar a peus altempordanesos i les ocasions que creaven els locals es van materialitzar en dos gols abans de la mitja part.

El toc d’atenció que David Codina va fer als seus homes en el descans va ser clarificador. Durant els primers minuts de la segona meitat, el Manlleu va tornar a col•locar-se sobre la gespa amb ofici i tenint el control de l’esfèrica. L’equip  va créixer i, tot i els contraatacs dels locals, van tenir les ocasions més clares per aconseguir l’empat. I només es van necessitar dues ocasions, en primer lloc, Uri Martínez, incombustible durant tot el partit, va tenir una nova centrada de Sergio Ginés per l’esquerra que enviava al pal, mala sort. Però la segona, després del canvi d’Ivan Fernández, cansat de tot el partit, per Manel Sala, va ser la decisiva. Una centrada milimètrica de Putxi al segon pal, l'aprofitava el jugador olotí per engaltar una pilota que, després de colpejar en el travesser, entrava dins la porteria local. Un gol que va servir-li al Manlleu per agafar tranquil•litat i abandonar aquella ansietat sabent que vas per darrere en el marcador.

Tot i això, els darrers cinc minuts van ser del Figueres. L’equip altempordanès es va sentir prou fort i fent un parell de canvis va revolucionar el partit cap al seu bàndol. El Manlleu es va trobar perdut i no aconseguia mantenir la possessió. Llavors va ser el moment en què va aparèixer Ivan González. El jove porter va debutar a tercera per aconseguir retenir almenys un punt de Vilatenim. Resultat: un altre empat a fora i l’equip segueix sense perdre a domicili. La setmana vinent l'equip té un important partit davant l’Ascó, un rival de la part alta que posarà a prova un Manlleu al que les dificultats a casa no li han d’impedir fer un cop sobre la taula per tal de  tornar-se a fer respectar al Municipal si vol començar a mirar cap amunt.