1x1, J9: Muntanyesa-Manlleu

Muntanyesa 1-1 Manlleu

Barragán: Assegurança. En tots els partits compromesos, quan les coses no pinten bé, sempre apareix el millor porter de Tercera divisió. Nova exhibició de reflexes en l’aturada i experiència en el joc, que només es va veure superat per una rematada de Sascha cap al final.

Masoliver: Complidor. Partit molt complicat de Masoliver en el seu retorn a l’onze, marcant a un gran jugador com Nils Puchades. La seva experiència és vital en aquest tipus de partits i va mantenir el gran nivell d’una línia defensiva cada dia més consolidada.

Archi: Roca. Ni per alt, ni per baix. Molt difícil passar un central com Archi. Molt complet per aire i per terra i molt ben complementat per Fran. Va fer un gran partit (novament), i els jugadors de la Muntanyesa no van poder en cap moment amb ell.

Fran Erencia: Incontestable. La última incorporació manlleuenca va demostrar ser una peça valuosíssima en aquest tipus de partits. Contundent en el joc aeri, assumeix un paper clau en la defensa i es complementa cada dia millor amb Archi.

Ramon Masó: Tot terreny. Ramon Masó va demostrar novament ser un dels jugadors més complerts de l’equip. Molt consolidat en l’aspecte defensiu, es converteix en un puñal per la banda esquerra en les seves incorporacions a l’atac. A més, dóna una gran sortida de pilota a la defensa manlleuenca.

Putxi: Excels. Partidàs del migcampista del Manlleu, que estava a tot arreu i a l'hora. Tallant tot el que estava al seu abast, i fins i tot, el que no. Un dels millors partits que ha fet fins ara.

Seuma: Inesgotable. Cada cop més assentat al mig del camp, la feina i el treball del migcampista de la casa és cada dia més necessari. Molta entrega en defensa i capacitat per arribar en ocasions puntuals a l’àrea rival. Bon partit de Seuma.

Gely: Jerarquia. La presència de Gely al mig del camp ha donat molt aire al Manlleu. Sempre ben col·locat, contundent quan cal i capaç de filtrar passades perilloses. És una de les ànimes d’aquest Manlleu.

Ginés: Apagat. El camp no jugava gens a favor de les característiques de Sergio Ginés, i es va notar. L’extrem no va poder brillar al seu màxim nivell i al final va disposar d’una contra que hauria pogut ser decisiva.

Uri: Tímid. El seu treball cada setmana és innegable, però li falta un gol que el faci créixer. Ha de guanyar perillositat en les seves arribades a l’àrea, però la seva evolució és constant i ja s’ha guanyat un lloc a l’onze.

Manel Sala: Amenaça. Tan sols la seva presència ja intimida a la defensa rival. Va trobar-se un dur rival amb Amantini, però no va arrugar-se i va ser la principal font de perill manlleuenca. Un llançament de falta seu podria haver significat el 0-2.

Fortet: Testimonial. Va entrar en els darrers minuts per donar opcions en el joc aeri. Lluitador, però amb poca participació.