CONTRACRÒNICA, J3: Es busca gol

Manlleu 0-1 Cornellà

Si la lliga de Tercera Divisió fós un Western, l’AEC Manlleu seria un d’aquells bandolers intel·ligent, que sap moure’s pel territori, però que necessita molts intents i bales per ferir el rival. Un bagatge d’un gol en tres partits deixa palès el principal problema del Manlleu. Un problema que no amaga la crueltat de la derrota davant del Cornellà, que va trobar en el darrer sospir de partit la bala que feria de mort a la defensa manlleuenca i a un Barragán notable durant tot el partit.

Canvi de sistema

Dot donant instruccions a Manel Sala / Viu el Manlleu

El guió del partit era previsible i des de l’inici el Manlleu el va interpretar bé. Molt sòlids defensivament, el sistema defensiu neutralitzava amb anticipació i agressivitat el perill que sempre porta una línia d’atac formada per homes com Òscar Muñoz, Baruc Nsue o Xavi Civil. Només un xut del Cornellà entre els tres pals a la primera meitat: una falta de Muñoz que va aturar sense problemes el porter manlleuenc. Els homes de Jordi Dot van plantejar un canvi de sistema que va oferir coses interessants. Per començar, els bons minuts d’Uri Martínez jugant per banda. Descarat i participatiu, va fer els seus millors minuts amb la samarreta del Manlleu. Francolí es va veure reubicat al mig del camp, on va perdre la brillantor demostrada en altres partits des de la banda, però realitzant treball fosc per l’equip. El Manlleu ho va intentar en pilotes penjades o en contraatacs, però l’altura del rival i la solitud amb la que arribaven homes com Manel Sala o Ginés a l’àrea rival van fer que el Cornellà no patís en excés.

Barragán va aparèixer

A la represa Jordi Roger no va tardar en imprimir un nivell d’intensitat més alt al seu equip. Una intensitat que es va notar en el joc i van portar el ritme del partit durant tot el segon temps. Oscar Muñoz, Baruc o Civil ho intentaven, però van topar-se amb Barragán, que fa fer l’actuació més destacada en el que va de temporada. Baruc va reclamar un possible penal, però l’equip va salvar totes les envestides visitants i, fins i tot, en els darrers 10 minuts amb l’entrada de Fortet, va avançar les línies. Ginés va disposar d’una bona ocasió al contraatac i el recuperat Ramon Masó també, tot i que la seva passada la va tallar la defensa.

El final, excessivament cruel, va donar al Cornellà el que segurament hauria merescut abans però no va trobar. I, a la vegada, va deixar encara més clar què és el que li falta al Manlleu per començar a sumar de tres en tres: gol.