CONTRACRÒNICA, J10: Pólvora mullada

Manlleu 0-1 Pobla de Mafumet

Diumenge passat vam veure el que probablement va ser el partit més complert de l’equip al Municipal. Un nivell defensiu molt sòlid i una bona capacitat d’associació del mig del camp van portar al Manlleu a disposar d’un gran nombre d’ocasions en tot el partit. Possiblement més i tot que en la resta de partits com a local. Això va donar diverses conclusions a l’acabar el partit. Per una banda, que el Manlleu segueix sent aquell equip al que li agrada dominar els partits, i més al Municipal. En l’altre, el problema en la última fase del joc, i a la vegada la que marca més diferències: La definició. Manel Sala va tenir un mal dia i no va aparèixer ningú que fes un pas endavant i la clemència en les ocasions va tornar en forma de dura derrota que fa volar 3 punts més de Manlleu.

Fran Erencia va ser substituit en el tram final / Viu el Manlleu

Els homes de Jordi Dot van començar molt ficats en el partit. La superioritat en defensa i al mig del camp era incontestable, el domini del partit era seu i les ocasions van arribar. Manel Sala i Uri Martínez eren els principals punyals d’un Manlleu que semblava fer les coses de la millor manera per quedar-se amb els tres punts. Tot i això, a mesura que avançaven els minuts d’intuien males sensacions sobre el camp. Uri Martínez, voluntariós i incansable com sempre, segueix buscant amb més ansietat que paciència un gol psicològic amb la samarreta del Manlleu, i això el perjudica. El davanter va gaudir d’arribades que entre controls defectuosos o xuts desviats no van trobar el final desitjat. Marc Francoilí va començar jugant amb llibertat de moviments, desplaçant-se lliurement pel camp amb la intenció de desconcertar la defensa rival. Ginés també va ajudar en la generació de perill, però el resultat no es va moure.

L’inici de la segona part va ser il·lustratiu. Al minut de joc, ocasió claríssima per Manel Sala que el davanter xutava fora. No era el seu dia, no li entraven les coses. Tot i això, un equip com el Manlleu no pot tenir dependència d’un jugador i en el moment que el partit necessitava algú que agafés la responsabilitat, les coses es van girar d’esquena. La Pobla es va envalentir. Primer avisant amb una jugada a pilota parada que acabava amb gol anul·lat. Poc després, amb una centrada lateral que Bertomeu s’encarregava de fer el que el Manlleu no va poder, ficar-la dins la xarxa.

Al final l’equip les va tenir. Va entrar un Fortet imprecís, que no troba ni el nivell ni el seu lloc en aquest Manlleu. Sala i Ginés van intentar-ho en tel temps de descompte, però va aparèixer la figura del porter Alberto Varo que va afegir dramatisme a la derrota manlleuenca. Quatre derrotes en cinc partits com a locals, pèssim bagatge el d’un equip que, almenys, sap en quina direcció ha de millorar.