Una reflexió urgent
La raó de l'esport
és la competició i, en la Tercera Divisió, la raó de competir és l'ambició per
aconseguir una victòria que porti un premi en forma de punts que després permeti
obtenir un fi: la salvació o la promoció. Un equip que no competeix i que és
poc ambiciós no lluita per res. L'AEC Manlleu ha d'evitar caure en aquest error
i saber gestionar la situació en què es troba.
Falten 13
jornades per acabar la competició -tot un món- i els manlleuencs es troben a
deu punts del playoff i a dotze del
descens; a terra de ningú. La derrota de diumenge contra el Castelldefels és
l'advertència que treu a la llum la situació de l'equip. Els homes de Jordi Dot
van completar una primera part prou bona tot i algunes errades defensives, però
una vegada més els va mancar continuïtat i concentració en el joc i a la segona
part van sortir tots els mals.
Amb un home més
i el marcador a favor, el Manlleu va fugir del partit, va ser tou defensivament
-només quatre faltes en tota la segona part- i ofensivament no va ser capaç de
generar resposta als gols del Castelldefels -cap xut en els últims quinze
minuts-. Per què? A mi em fa l'efecte que això només ho pot explicar la manca
d'ambició (col·loquialment, la "gana de guanyar").
L'equip ha de
fer una reflexió. Per què lluita? Per a què vol lluitar? Posar-se un objectiu és
el primer pas per ser ambiciós i per sortir al camp amb una mentalitat concreta
que porti a deixar-se la pell per alguna cosa i, en últim terme, per competir.
Seria bo marcar-se una fita difícil però factible: per exemple, guanyar tres
partits consecutius. Un objectiu molt complicat però il·lusionant a curt
termini perquè, si s'aconseguís, col·locaria els manlleuencs a menys de set
punts de la promoció.
És innegable que
Jordi Dot i els seus homes estan fent una gran temporada tenint en compte el
pressupost de què disposen i l'espectacular exercici de l'any passat.
Tanmateix,
cal una reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada