Per molts era difícil d’entendre aquest inici
de lliga del Manlleu. O, en qualsevol cas, era fàcil que vingués al cap una
idea de decepció, de desencís per notar que a l’equip li costava arrencar. I no
volem dir que amb aquesta victòria s’hagi fet tot, però sí que el Manlleu ha
demostrat que té una personalitat amb la que creu, una manera de ser, i que la
intentarà defensar amb intensitat. L’equip va superar el Gavà en pràcticament
totes les facetes del joc, jugant quan tocava jugar, defensant amb força quan
tocava patir, marcant quan es va poder marcar i mantenint-se sòlids durant els 90 minuts.
I el partit no va començar de la millor
manera. Amb un Manlleu ben posat en el terreny de joc, l’equip va aconseguir
forçar un penal tan clar com innocent per una falta de Cristian sobre Fran. Pol
Coll agafava la responsabilitat, però el seu xut va marxar per sobre del
travesser de la porteria d’Unzué (5'). El fantasmes de la mala sort van planejar per
les graderies del Municipal de Manlleu, però no dins el terreny de joc. L’equip
va seguir creient i va viure els seus millors minuts després del penal fallat.
Un domini que va acabar recompensat amb un gol cuinat per la connexió
Barragán-Aumatell. El porter va alçar la mirada, va veure el moviment del rosset i no va dubtar en enviar-li la
pilota a l’espai. La gran precisió de la passada va fer dubtar Vivó i Unzúe i,
enmig del dubte, va aparèixer Jordi Aumatell per, sense que la pilota botés,
desviar-la amb suavitat al fons de la porteria.
A partir d’aquí el Manlleu es va revolucionar.
Aumatell va agafar les regnes ofensives de l’equip per mostrar la seva versió
més imprevisible i desconcertar tota la defensa rival. En una magnífica acció
personal, una centrada seva la va estar a punt de convertir Fortet en el segon
gol si hagués encertat en la rematada. A la següent, l’equip no va perdonar.
Jugada de Fran per banda dreta, deixa la pilota per Fortet que, d’esquenes a
porteria, va fer un bon moviment i va xutar a porteria amb timidesa. El seu
intent va convertir-se en una gran passada per un Pol Coll ple de fe, que va
anticipar-se a la seva marca per rematar la pilota lluny de l’abast d’Unzué. Amb
el 2-0 el Manlleu es va dedicar a aguantar més les posicions, assegurar les
línies defensives i esperar possibles opcions al contraatac. El ritme del partit
va ser en tot moment dels jugadors de Diego Morata i amb aquest resultat es va
arribar al descans.
Fran Pérez iniciant el que seria la jugada del segon gol / Viu el Manlleu |
A la represa els homes de Diego Morata van
seguir amb la idea d’aguantar la compostura a nivell tàctic. El Gavà va
introduir variants, sobretot l’entrada de Sos en punta, per fer més mal al
Manlleu, però l’equip es va mantenir compacte. Notables en la línia defensiva
Archi i Ballús, molt sòlids i coordinats en l’eix de la defensa. També Ot al
lateral dret, que va tornar a l’onze fent un gran partit. Al mig del camp, Maik
Molist va presentar la seva candidatura per ser un dels grans màstils d’aquest
Manlleu. Sacrificat i ordenat en defensa, aporta també una gran varietat de
recursos en parcel·la ofensiva. I l’extraordinari moment de Pol Coll,
incansable i hàbil, va ser una bomba d’oxigen sempre que l’equip necessitava
una sortida. El Gavà va millorar el seu joc en el segon temps, però no va
ocasionar excessius perills a un Manlleu sòlid durant els 90 minuts. La millor
oportunitat del partit pels visitants va ser al minut 86, amb un xut de Xavi
Civil que va marxar desviat per poc. Amb el 2-0 de la primera part va
finalitzar un partit molt important per un Manlleu que, per fi, suma tres punts
que aportaran tranquil·litat i fe en aquest nou projecte.
Fitxa tècnica
Manlleu: Barragán, Ot, Archi, Ballús, Payán,
Seuma, Maik, Fran (Raul Garcia 90’), Pol Coll, Aumatell (Muntada 79’) i Fortet
(Martí 62’).
Gavà: Unzué, Ferrone, Vivó, Blanchart,
Juanito, Cristian (Gimeno 72’), Zambudio (Rubén 72’), López (Sos 56’), Civil,
Julio i Orellana.
Gols: 1-0 Aumatell 11’, 2-0 Pol Coll 26’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada