A punt d'explotar
Aquest diumenge, la U.D.A Gramenet té un altre partit a vida o mort. De fet, serà el setzè partit important d'aquesta temporada, tants com les setze jornades que portem. I és que per la Grama, cada jornada que passa es un miracle. Després de tants anys d'anades i tornades, la desafecció de la ciutat i antics socis envers el club, la crisi, els escandalosos sous tant de jugadors com de treballadors del club, els nombrosos afers polític-ecónomics amb interessos especulatius pel mig de presidents que han fet, (o volgut fer), negoci mitjançant la Grama i un ajuntament que no ha volgut fer res ni saber res malgrat l'estreta relació de l'anterior alcalde de Sta. Coloma amb aquests, la Grama, sembla que pot arribar a la seva fi.
Fa anys que no rep cap ajuda
del consistori (diuen que la Grama no ha complert el que se l'hi va
demanar tot i que és cert que han estat els primers a posar pals a
les rodes), i per acabar d'arrodonir, aquest any ha vist com li
treien la concessió del Municipal de Sta. Coloma per donar-li a un
empresari que fa anys va ser president de la mateixa Grama i que s'ha
tret del barret una fundació per fomentar el futbol base amb nois i
noies de tot arreu, molts precisament agafats de la Grama. Per si fos
poc, l´actual president del club, Paco Hernández, s'ha malvengut
la totalitat del futbol base amb una sèrie de condicions de les quals
poques o cap ni una s'han complert. I, a més a més, de les
suposades quantitats que va rebre, no ha donat cap tipus d'explicació.
L'ùnic que es sap, és que "no hi ha un euro", diu el
president. Va dir que es faria una assemblea al començar la
temporada i una vegada més ha faltat a la seva paraula deixant que
corri el temps.
Un grup de socis s'han posat a la directiva per ajudar i provar d'intentar salvar la
situació però el que s'han trobat és molt poca transparència i
molt poca col·laboració del president que no està per la feina. Ni
els ensenyen com està l'economia del club, ni el contracte signat
amb l'entitat que ha comprat el futbol base, ni res. La situació
del club és molt delicada fins al punt que aquests directius a
vegades renten fins i tot la roba i hi han greus problemes per les despeses més properes, com el transport pels desplaçaments. Una
ruïna.
A part d'això, el soci,
passa de tot i només es preocupa d´anar a veure el partit del
primer o segon equip, potser per resignació, per no tenir cap tipus
d'informació o simplement perquè han canviat de bàndol. S'ha de
dir, que aquest nou club, una fundació amparada pel mateix
ajuntament, s'ha fet no solament amb nois del futbol base sinó també
amb tècnics, empleats i socis de la Grama i que, uns per desqüit,
altres perquè no cobraven i altres única i exclusivament perquè han
vist que era una oportunitat de "fer carrera". Com sempre,
seria injust dir que tots aquests ho són, però hi han molts que
s'omplien la boca de gramanetisme i amb l'olor fresca dels diners
han canviat de parer.
Això, en quant a la part
social i extra-esportiva. Podria parlar-ne molt i molt més. Hi ha
molta merda en aquest sentit, però, de moment, deixem-ho córrer.
 |
| 11 de la Gramenet al Nou Sardenya / Àngel Garreta - ceeuropa.cat |
Molta ambició, pocs resultats
La situació esportiva no és molt bona. Últim a la classificació, no hem sortit de les posicions de descens des de el primer partit. Els homes de Toni Díaz Losquiño són un grup molt jove i inexpert que malgrat això dóna la cara a cada partit. Som l'únic equip amb la totalitat de la seva plantilla totalment nova, amb l'excepció de Roberto Morales, que ha tornat a l'equip mesos després de deixar-lo.
Es nota la manca
d'experiència però també s´ha de dir que en molts partits han
tingut molta mala sort i de vegades, arbitratges no gaire
afortunats.
Cal destacar a gent com
Rangel o Carlos Henarejos "Carlitos" (amb passat
gramanetista) i que si tenen una certa experiència al futbol català
o a Matias Irache, jugador que organitzava el joc de la Grama i que
ha desaparegut sospitosament de les alineacions potser per problemes
extra-esportius (no cobrar).
També hi ha Juanmi sota els
pals, que ha fet una molt bona feina amb aturades de molt de mèrit,
Edu Soler, al mig del camp fa un bon treball i Pedro Bilbao és uns
dels homes més perillosos en atac.
Potser el que fa falta és
que s'ho creguin una mica més i que confiïn en ells mateixos.
Defensivament, hem de ser més consistents i durs, si cal, ja que
patim molt en aquesta zona. Al davant tindrem que afinar la punteria
perquè s'han fallat moltes oportunitats clares, potser per
l'angoixa i la pressió de la posició a la classificació.
Si a tot això sumem les
baixes per lesions de tres o quatre jugadors des de fa ja moltes
jornades, la cosa es complica i molt.
No se li pot demanar més a
uns jugadors que no cobren un euro, ni tan sols per poder anar als
entrenaments o partits. Fa poc, Josep Mª Marce abandonava l'entitat perquè jugar a la Grama li costaven molts diners.
Bastant que fan. Això fa que els pocs aficionats reconeguin
l'esforç tant de jugadors com de cos tècnic.
Pel partit de diumenge
davant l' A.E.C Manlleu, la Grama té les baixes segures de Roberto
Morales i Edu Soler per sanció, i està per veure si podrà
recuperar a alguns dels lesionats, Corpas, Poño, Pipo o Pol Ros.
Moltes baixes per jugar a una plaça molt difícil i a la que caldrà
afegir el fred. Tot i això, la Grama sortirà una vegada més a
buscar la victòria, cosa que només ha aconseguit fora de casa, per
la qual cosa l'objectiu no serà un altre que perforar la porteria
de Barragán, un altre exgramanetista que triomfa fora de la U.D.A
Gramenet. Un de més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada