Manlleu 2-1 Vilassar
Era el primer dia de fred al Municipal i es va notar. Poc
ambient de futbol en els moments previs a l’enfrontament i un partit tens, en
el que els nervis dels dos equips i la importància dels tres punts prioritzaven l'eficiència per sobre la brillantor en el joc. El partit estava en perill de
veure’s arrossegat per aquest fred fins que dues fogonades de Manel Sala el van
decidir. Els Àngels Caiguts s’hi van sumar amb una darrera fogonada en forma de
bengales, que deixaven clar que ells, en qualsevol condició, sempre hi son.
 |
| Manel Sala, heroi davant el Vilassar / ViuelManlleu |
El locutor de Ràdio Manlleu, Dionís Cruselles, ja va avisar
abans del partit de les seves intencions de cantar un gol. Amb la gravació del
programa “Quina Penya!” de Barça TV a la tribuna del Municipal, el comentarista
estrella manlleuenc va simular la narració d’un gol de Messi contra el Madrid,
davant del somriure sorprès de Jordi Dot des de peu de camp. Manel Sala sembla
que també el va sentir i no va tardar en despertar. Dins la monotonia d’uns
primers minuts sense dominador, va fer un pas endavant per imposar-se amb el
cos a un defensa, punxar una pilota que semblava perdre’s per la línia de fons
i amb un instant obrir-se angle i enviar una fuetada dins la porteria del vell
conegut Imanol. Ivan Fernández i el mateix Manel Sala ho van tornar a intentar
per un Manlleu que, sense fer un gran partit, es va mostrar superior a un
Vilassar molt inofensiu.
La segona part va canviar. La por de l’equip a perdre va fer
sobrevolar velles sensacions al Municipal. L’equip va fer un pas enrere i va
cedir el domini a un Vilassar que generava sensació de perill sense disposar de
grans ocasions. La intranquil·litat va durar fins que Manel Sala ho va decidir,
finalitzant individualment un contraatac entre ell i Seuma, un altre dels
destacats del partit. La seva voluntat i capacitat tàctica al mig del camp cada
dia són més necessàries en aquest Manlleu. Abans d’acabar, els Àngels Caiguts van fer
acte de presència. Després d’animar durant tot el partit, una bengala va ser el
seu canal de comunicació per reivindicar-se davant tota la gent de Manlleu. El
gol final de Pau Gené va ser un càstig mínim per una mala segona part.
Va quedar clar que, actualment, la realització del Manlleu
està, en gran mesura, als peus del davanter. Dos gols i tres punts. Ja
arribaran els dies més virtuosos. De moment,
hem d’anar sumant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada