Blogger Widgets RESULTATS JORNADA 36: Europa 3-0 Manlleu / Peralada 1-2 Santfeliuenc / Vilafranca 1-2 Castelldefels / Ascó 1-0 Gavà / Muntanyesa 2-3 Cerdanyola / Pobla Mafumet 3-0 Vilassar Mar / Rubí 0-0 Martinenc / Figueres 1-1 Palamós / Sabadell B 2-1 Masnou / Prat 1-0 Terrassa

dimecres, 14 de maig de 2014

Gely: "Encara no trobo explicació al rendiment a casa, però hem complert l'objectiu de la temporada"   
Entrevista al capità de l'AEC Manlleu



Una temporada et deixa moltes coses, molts moments. Durant l’any, l’equip es va trobar, es va perdre i quan va tornar a trobar-se ja estava perdut al mig d’un oceà sense terra a la vista. Sense rumb definit, només ha pogut mostrar en comptagotes les últimes fuetades del Manlleu més guanyador. De l’èxtasi prolongat en els dos últims anys,  en aquest hem posat els peus a terra. I això ens farà créixer, perquè si alguna cosa ha caracteritzat a aquest equip és la unió del grup. Fins i tot en els pitjors moments. S’acaba la temporada i tota la plantilla es reuneix al bar del camp de futbol per fer el post-partit. L’últim post-partit de l’any i, probablement, l’últim també d’alguns integrants d’aquest cicle guanyador. Allà ens esperava Òscar Gely, alma mater del vestidor manlleuenc que, amb la proximitat que caracteritza tots els àmbits d’aquest club, ens va fer un balanç de l’any.

S’acaba una temporada que podríem definir com estranya o anormal. Com la definiries tu?

Potser sí que de cara a la galeria ha estat una temporada una mica més atípica, sobretot perquè la majoria de punts que s’han fet al llarg de la lliga han estat a fora de casa. Tot i això, l’objectiu que se’ns va demanar des d’un bon principi era salvar l’equip i s’ha fet més que sobradament. Possiblement molta gent esperava més, però en el futbol 2+2 no fan 4. Sabem d’on venim, tothom ens té etiquetats i el primer que s’ha de fer és salvar l’equip. Per suposat que ens sap greu, però el futbol és una revàlida any a any.

Tot i la irregularitat, l’equip no ha patit per salvar-se. En alguns moments ha donat la sensació que, amb un rendiment una mica més regular, fins i tot es podrien haver assolit fites més grans. Què ha fallat?

Estic totalment d’acord amb el tema de la regularitat a casa. En aquest sentit penso que hi ha hagut dos partits que han estat molt claus en la dinàmica i la mentalitat de l’equip al llarg de la temporada. El primer arriba quan portàvem una sèrie de partits molt bons, amb quatre victòries consecutives, i vam rebre al Palamós a casa. Era un partit que anàvem guanyant al minut 70 però, per coses del futbol, el vam acabar perdent per dues errades puntuals. Aquest era un moment clau ja que ens haguéssim tornat a enganxar al grup de dalt. L’altre partit que ha estat decisiu va ser el del Castelldefels a casa. Ells amb 10 jugadors et van empatar el partit, llavors et tornes a posar per davant, però et tornen a remuntar el resultat i acabes perdent. Aquests punts, en aquestes alçades de temporada i en uns moments en els que l’equip havia reaccionat i tornava a mirar les posicions de dalt, es noten. Inconscientment l’equip veu que els equips de la part alta es distancien i que s’ha perdut l’oportunitat per reenganxar-t’hi.


"Els partits davant Palamós i Castelldefels a casa han estat claus en la dinàmica de l'equip"

Perdre 9 partits a casa, en un camp teòricament considerat com a complicat pels rivals de la categoria, com s’explica?

Sincerament, encara no hi trobo explicació. Tot i això també és veritat que el Manlleu poques vegades havia guanyat els punts que ha fet fora de casa. Són coses que a vegades semblen surrealistes, però passen, tot i no saber molt bé el motiu. Fins i tot dins del vestidor s’ha dit que el que ens havia caracteritzat a casa, el fet de ser el Manlleu i que encara que no practiquéssim un gran futbol poguéssim tirar els partits endavant, aquest any ha estat tot el contrari. Pot ser que els conjunts rivals ja ens tinguin molt vistos.

Com a contrapunt, l’equip ha mostrat un gran rendiment a domicili: En tota la primera volta no es va perdre cap partit fora de casa. Possiblement aquest Manlleu s’ha sentit més còmode quan no ha hagut de prendre la iniciativa del joc.

Segurament. Hem de ser realistes, nosaltres no som un equip que ens agradi tenir molt la pilota i dominar molt la possessió. El nostre joc passa per robar pilotes, atacar, buscar contraatacs i tenim els jugadors adients per això. Tot i això, jo porto sis temporades aquí i des de sempre s’ha intentat fer de la mateixa manera i, en aquest cas, els resultats han estat molt diferents. A vegades pensem que el futbol és molt lògic, però no ho és gens.

Gely, director del Manlleu dins el terreny de joc || Viu el Manlleu


Un dels problemes de l’equip ha estat la capacitat golejadora. Ha costat molt fer gols en certs partits. Ha estat aquesta la causa de no estar més amunt?

Penso que sí. Si actualment mires els números de l’equip, veus que a nivell defensiu tenim xifres de playoff. Ofensivament, quan tens el bagatge de gols negatiu en molts trams de la temporada no pots aspirar a res més. Per descomptat que hi ha gent que potser hauria de portar més gols, però això va com va. A vegades el que esperes que et faci 10 gols te’n fa 3 i el que no esperes que te’n faci cap en fa 5. Ningú té la vareta màgica per establir els gols que fa cadascú.

I sort que Manel Sala ha fet 21 gols.

El seu rendiment ha estat increïble. Porto molts anys jugant a futbol, amb jugadors molt bons, i sempre que algú fa tants gols penses que és molt complicat. Tot i això, hi ha una gran diferència: fer-los amb un equip ideat per ser campió i guanyar cada partit, o fer-los amb el Manlleu, que té moltes menys ocasions. Hi van haver trams de la temporada en els que pràcticament cada pilota que tocava era gol i, en bona part, si el Manlleu s’ha salvat aquesta temporada ha estat pels gols i pels punts que ens ha donat en Manel.

Fins i tot en alguns moments de la temporada en els que Manel Sala estava lesionat ha semblat que l’equip tenia “Maneldependència”.

Sempre que no et jugui el màxim golejador de la lliga hi ha dependència. Això és com quan al Barça no juga Messi. Si no tens al jugador que t’està marcant la majoria de gols, és normal que l’equip ho noti.


"A nivell defensiu tenim xifres de play-off. Ens ha faltat que més gent sumés més gols per mirar més amunt"

En moltes rodes de premsa durant la temporada, Jordi Dot ha parlat dels “detalls” dels partits en moments clau. Com d’important és la concentració i l’aspecte mental?

En totes les categories d’aquest esport tot és un estat d’ànim. És com quan treballes, que si tu estàs content i actiu et costarà menys que les coses surtin bé. En el futbol també són molt importants aquestes ganes i il·lusió perquè, amb més esforç o menys, t’acabaran sortint les coses.

Òscar Gely va començar l’any fent de central. Al cap de poc va acabar jugant al mig del camp, tant de pivot com de mitja punta, i en alguns moments fins i tot l’hem vist actuant de davanter en els últims minuts. Gely és el comodí de l’equip?

No, el comodí no. Jo el que vull és jugar i m’és igual on em posin, com si haig de jugar de lateral o on faci falta. A mi em pot agradar més jugar en una posició, però quan estic al camp el que vull és que guanyi l’equip per sobre de tot, no es tracta de ser un comodí o no.

On et sents més còmode?

M’agrada molt jugar al mig del camp, però és una posició que exigeix una gran condició física i no és el mateix tenir 20 anys que els 32 que tinc actualment, les forces no són les mateixes. Si parlem de preferències diria jugar al mig, però mentre jugui m’és indiferent a quina posició.

Gely ha jugat a l'eix de la defensa, el mig del camp i fins i tot en atac durant la temporada || Viu el Manlleu


Què creus que ha estat el millor del Manlleu aquesta temporada?

El grup humà.

I el pitjor?

La manca de regularitat a casa.

Ara comença un nou Manlleu. Amb aquesta temporada s’ha acabat també amb el cicle de Jordi Dot a la banqueta. 

La feina que ha fet en Jordi, en David Codina i en Martí Quer és molt i molt bona. En Jordi va entrar aquí d’entrenador amb tot per guanyar. Va arribar sense haver estat primer entrenador i aquí li van donar l’oportunitat. Sabia que ocuparia la plaça d’un equip que venia de fer play-off, però ho va tirar endavant sense cap por i amb molt optimisme, com és ell: una persona molt positiva, amb ganes i això ens ho ha transmès des de l’últim al primer dia. El que vol en Jordi és gaudir amb la pilota i jugar bé, i això és el que hem intentat. A vegades amb més encert i d’altres amb menys, però sempre hem volgut morir amb el que ens ha dit.

Acaba el de Jordi Dot i començarà el de Diego Morata. Quina ha estat la rebuda del vestidor a la notícia?

Els canvis sempre s’agafen una mica a l’expectativa. Algú ja hi havia coincidit en etapes anteriors, però els que no en tenim coneixença caldrà assimilar quines són les seves idees, parlar amb ell i veure com serà tot.

Un nou cicle del que també es parla que hi haurà forces moviments en el mercat de fitxatges. Preveieu un projecte molt diferent?

Els únics que saben quin serà i com serà el nou projecte és la junta directiva. Imagino que pràcticament tots voldríem seguir, però aquí nosaltres no manem. L’únic que sabem segur és que en Marc Francolí s’ha decidit retirar perquè creu que és el seu moment i des d’aquí felicitar-lo.

Què se li ha d’exigir al Manlleu la temporada vinent?

Doncs el mateix de sempre, mantenir la categoria. Amb l’únic matís de ser més regular a casa.

Es marca el mateix objectiu des de fora que des de dins?

Nosaltres sempre diem que l’objectiu és jugar a Tercera. Que un poble com Manlleu tingui un equip a Tercera i que el puguin situar al mapa de Catalunya ja és un èxit. Entenem que la gent encara vulgui més, i els de dins també ho volem, però hem de ser realistes amb el que hi ha i el que no hi ha.

Cap comentari:

Publica un comentari