1x1, J.11: Manlleu – Sabadell B

Manlleu 0-0 Sabadell B

Barragán: Providencial. El porter manlleuenc va fer un dels millors partits de la temporada. Va ser l’encarregat de tapar tots els intents dels locals, sobretot als peus de Marça al primer temps i als de Pol Roigé en el segon. Es va convertir en un mur inexpugnable pels arlequinats.

Edu Rabell: Consistent. Sòlid partit del lateral, que en els últims partits sembla imposar-se per davant d’Ot en l’onze inicial. Cumplidor en defensa, fins i tot va tenir una de les millors opcions per marcar, però el travesser va evitar que la seva rematada entres.

Archi: Pilar. Com sempre, fiabilitat total la que transmet el capità del Manlleu. Es conscient del que pot i no pot fer, i no es complica la vida. Va defensar bé la porteria manlleuenca, però va veure una targeta groga que li impedirà jugar a Vilafranca. Baixa sensible per l’equip.

Ballús: Segur. Cada dia més consolidat com un central de Tercera Divisió, s’ha convertit en un gran acompanyant per Archi. Davant el Sabadell B partit molt correcte, atent en les cobertures i sòlid en el joc aeri.

Payán: Ofensiu. Gran recorregut el que va oferir Payán per la banda esquerra manlleuenca. A la sempre útil presència en atac va afegir-hi un bon treball defensiu a l’hora de controlar els atacants rivals, mostrant un nivell més que correcte.

Seuma: Tot-terreny. Una vegada més, confirmació de la gran evolució de Seuma aquesta temporada. Indiscutible en el perfil de mig més defensiu, la seva entrega tàctica i sacrifici van ser claus en l’engranatge defensiu de l’equip. A més, també va demostrar la seva capacitat per trepitjar àrea rival i posar a prova el porter arlequinat, però sense sort.

Maik: Genial. Classe magistral del migcampista manlleuenc que, de nou, va deixar clar que mentre el respectin les lesions serà un dels millors jugadors de la categoria en la seva posició. Creatiu amb la pilota els peus, està en un moment dolç en el que és capaç de desfer-se de qualsevol rival. A més, disposa d’una privilegiada lectura tàctica que li permet anar un moviment per davant de les resta de jugadors. És l’enllaç clau d’aquest Manlleu i, amb aquest nivell, arribaran alegries al llarg de la temporada.

Martí: Incisiu. Bon partit d’un Martí Soler sempre descarat per banda. Té capacitat per desbordar i la sap aprofitar per generar ocasions de perill. En algunes ocasions li cal millorar en l’última passada, però l’aportació a l’equip és més que positiva. Va ser l’autor d’una de les accions més perilloses del partit amb un xut de fora l’àrea que només el pal va evitar que es convertís en gol.

Pol Coll: Voluntariós. Tot i probablement no ser el millor dia de l’extrem desbordant rivals, Pol Coll no es va cansar de treballar i lluitar per un equip que necessita aquest sacrifici dels seus extrems. Cada pilota que toca ho fa amb sentit, i això sempre dóna alternatives a la resta de companys.

Aumatell: Persistent. El “rosset de casa” va estar actiu en atac, mòbil i poc previsible pels rivals. Va ser un incordi per la defensa arlequinada, i probablement podria haver canviat el partit just començar si hagués concretat l’u contra u que va tenir amb Manel Sala. No va arribar el gol, però mostrant aquesta versió el premi arribarà més aviat que tard.

Manel Sala: Canoner. Cada xut de Manel Sala és sinònim de perill. Ho va poder corroborar Sergi Tienda, que va haver de fer més d’una intervenció de mèrit per aturar els xuts llunyans del pitxitxi manlleuenc. La sort no va acompanyar i Manel Sala va trencar la ratxa de quatre partits seguits marcant.

Fortet: Insistent. Va tenir el paper de revulsiu i va donar una marxa més a l’equip. Incansable en la pressió, va ser un valor afegit de l’equip en defensa i una major presència a l’àrea rival. Va gaudir de la seva opció al minut 87, però va caure dins de l’àrea abans de poder rematar la pilota, en una de les accions més protestades pels manlleuencs.

Fran Pérez: Retornat. Va jugar pocs minuts, però vam poder tornar a veure Fran Pérez als terrenys de joc després de la seva lesió. Bona notícia que l’extrem vagi agafant ritme de competició, ja que estava cridat a ser un jugador important.