1x1, J36: Gramenet – Manlleu

Gramenet 3-1 Manlleu

Barragán: Desconegut. Tal i com va dir Jordi Dot, “un jugador de la seva experiència no pot ser expulsat en una falta a favor”. Va quedar venut en els dos gols que va rebre, però sí que podria haver evitat l’expulsió que va deixar l’equip amb 10 i va frenar la reacció. Depenent de la sanció, podria haver jugat l’últim partit de la temporada amb el Manlleu.

Ot: Desbordat. El jove lateral manlleuenc va ser superat, com tot l’equip. Va ser superat pel local Daisuke, molt actiu durant l’enfrontament, i el segon gol arriba per la seva banda. El penal i l’expulsió del final, una mostra de que no va ser el seu millor dia.

Juanjo: Tou. Mancat de contundència i agressivitat, Juanjo i tota la línia defensiva van fer un partit insuficient. La qualitat que mostra en diverses accions en la sortida de pilota se li contraresta, en alguns partits, al no ser prou expeditiu. A Can Peixauet no va viure un dels seus millors dies.

Gely: Atabalat. Tornava a l'eix de la defensa per la lesió d'Archi i va fer el que va poder davant del desastre general als gols del rival. Va fer d'interior quan el Manlleu es va quedar amb 10 homes i va marcar el gol. El seu primer en tota la temporada.

Masoliver: Concessiu. Ocupant de nou la banda esquerra, Masoliver no va poder aportar la solidesa a la que ens té acostumats. Incendi general de tot l’equip.

Putxi: Exemplar. Va ser el jugador amb més cor del Manlleu. Va córrer amunt i avall, recuperava el que podia i es multiplicava si calia. Feina impagable novament. Motivació mai li falta.

Seuma: Perdut. Li va costar agafar el ritme del mig del camp. Al primer temps la zona de creació local de l’equip es va sentir còmode sobre el camp. A la represa, amb el canvi d’actitud del Manlleu, fins i tot va disposar d’accions per marcar que no es van concretar.

Francolí: Imprecís. Partit on de nou vam veure la versió més grisa de Marc Francolí. Poc encertat en la creació, hem vist en comptagotes de qualitat d’aquest extrem i això el Manlleu ho ha pagat durant tota la temporada.

Muntada: Inèdit. El Manlleu no va ser capaç de generar perill a través de combinacions i l'extrem manlleuenc en va sotir perjudicat. Amb més esforç que rellevància, Muntada va jugar 45 minuts en els que se’l va veure poc. Alguna incursió per la banda esquerra, però sense treure’n res de profit. 

Masó: Desencertat. Sacrifici no n’hi va faltar, encert sí. Sobretot en el segon temps quan va tenir a les seves botes dues bones ocasions per començar la remuntada.

Manel Sala: Solitari. Sol al davant, Manel Sala va fer el que va poder davant els dos centrals. A més, l'àrbitre no es complicava la vida i pitava totes les faltes a favor dels locals quan hi havien contactes amb Manel Sala. Això no facilitava la seva feina, tot i acabar fent un suficient partit donar l'assistència del gol. Va ser l'únic que va portar perill real

Fortet: Erràtic. Va entrar al descans i, tot i aportar alternatives a l’equip en atac, va tornar a errar en la fase de la definició. Fortet va disposar de dues ocasions molt bones per marcar, però va topar amb la mala fortuna que arrossega durant tota la temporada.

Ivan G.: Obligat. Va haver d’entrar per substituir a Barragán. Va tenir poca feina però va encaixar un gol, en el que no se li pot retreure res destacat.

Uri: Testiomonial. Va jugar els últims deu minuts de partit sense poder aportar el gol que tant li fa falta. La millor ocasió que va tenir va ser un xut molt forçat des de dins de l’àrea que va acabar en res.