1x1, J.10: Masnou – Manlleu

Masnou 2-1 Manlleu

Barragán: Complidor. El porter manlleuenc va tenir una bona actuació en línies generals. Amb res a fer en els dos gols, es va mostrar segur en el joc aeri i va tenir una actuació destacada al salvar un u contra u davant Toledo en el segon temps.

Edu Rabell: Exigit. El lateral tornava a l’equip titular i va tenir feina, sobretot en el primer temps. Tot i això, partit correcte d’Edu Rabell que, de menys a més, va defensar el carril dret de la defensa manlleuenca.

Archi: Mur. Va mostrar perfectament el seu rol de líder de la defensa i va ser un autèntic apagafocs, arribant a totes les cobertures, segur en el joc aeri i atent en les anticipacions. Sense complicacions innecessàries en la sortida de pilota, Archi va ser la paret mestre que el Manlleu necessita a darrere.

Ballús: Adaptat. Cada cop més familiaritzat amb el ritme de joc de Tercera Divisió, el central manlleuenc s’ha convertit en un complidor acompanyant d’Archi. De nou va mostrar una sòlida imatge al Masnou i segueix fent mèrits per seguir acompanyant al capità a l’eix de la defensa.

Payán: Versàtil. De nou demostrant que no només és un actiu en defensa, sinó també en atac. Payán es va prodigar en atac i va mantenir el nivell en defensa. Possiblement, a nivell general i en moments puntuals, falta un punt contundència en la part defensiva que, en els propers partits, s'ha d'anar solventant.

Seuma: Escombra. Cada dia més consolidat en aquest rol de migcampista posicional, encarregat de la feina bruta. A Seuma li correspon un sacrifici tan poc vistós com necessari per l’equip, i a Masnou va complir amb el seu rol.

Maik: Cervell. Amb més llibertat per projecció ofensiva hi trobem el que s’ha convertit en un dels grans creadors del Manlleu. Maik Molist intenta portar la pilota sempre el terra i va exercir de bon subministrador de pilotes als atacants de l’equip. Peça clau del Manlleu.

Martí: Desafortunat. Martí Soler va realitzar un partit complert en pràcticament tots els aspectes. Només li va faltar una cosa: el gol. El bon treball defensiu i els interessants moviments a les esquenes dels defenses li van donar dues bones ocasions per marcar el segon gol de l’equip, però va topar amb el porter local. Cal seguir treballant perquè, el proper dia, la sort estigui de cara.

Pol Coll: Desbordant. Notable actuació de Pol Coll, amo de la banda esquerra de l’atac manlleuenc. Va demostrar de nou la seva capacitat de desbordar contraris i la suavitat amb la que sap fer-ho. Amb una cavalcada de les seves va provocar el penal. A la segona part va tenir una gran oportunitat, però el seu xut el va aturar Pociello.

Manel Sala: Referència. De nou, va demostrar que ja és aquella referència que el Manlleu necessita. Juga més despenjat, amb llibertat de moviments per generar en atac, i això li dóna molt aire a l’equip. Perill latent durant tot el partit, Manel va ser l’eix del Manlleu en fase ofensiva, tot i que en molts intents (sobretot a pilota parada) no va tenir sort.

Fortet: Treballador. Eduard Fortet potser no fa molt soroll, ni és molt vistós, però està allà. Al punta manlleuenc li toca fer la feina fosca en atac, la pressió o les lluites aèries. Importantíssima la solidaritat i el treball de desgast d’un Fortet que, de menys a més, gaudeix de minuts de qualitat merescuts.

Oscar Uroz: Sacrificat. Li va tocar viure una situació tan injusta com surrealista. En poc més de 10 minuts en va tenir prou perquè li anulessin un gol, li fessin un possible penal i fos expulsat per dues targetes grogues. Perjudicat a ulls del colegiat pel seu físic imponent i les seves ganes d'impressionar, va veure dues grogues inexistents en un tram final de partit on va demostrar que pot ser molt útil per aquest Manlleu. Vigorós físicament i ben dotat amb la pilota als peus, Uroz va portar maldecaps a la defensa local i, si no hagués estat per l'àrbitre, potser actualment l'estariem elogiant com l'autor del gol del triomf manlleuenc.

Aumatell: Testimonial. Va arrossegar molèsties durant tota la setmana i li va tocar sortir des de la banqueta. Va participar en els darrers minuts, però va intervenir en un parell d’accions de perill que, finalment, no van acabar a bon port.