J.12, Anàlisi del rival: FC Ascó per Albert Fernández (@albert_fm)

L’Ascó, un conjunt sòlid i equilibrat

El Futbol Club Ascó és un dels nouvinguts al grup V de la Tercera Divisió. Fent una mica de memòria alguns podran recordar que l’Ascó ja va debutar a Tercera fa tres temporades després de la fusió amb el desaparegut FC Benavent. En aquella temporada, el conjunt dirigit per Mauro Ravnich no va quallar i després d’una mala temporada va acabar perdent la categoria. D’aquell equip actualment tan sols en queda un únic supervivent, el capità de l’equip Jose Ramon. En la següent temporada i en una categoria que a priori havia de ser més còmoda per al ‘jove’ club asconenc les coses tampoc van començar a rutllar com s’esperava fins l’arribada, ja amb la temporada començada, de Miguel Rubio a la banqueta del conjunt de la Ribera d’Ebre. El tècnic, amb una dilatada experiència tant als terrenys de joc com en banquetes de categoria superior, va saber des del començament marcar el camí a seguir per l’equip i en la seva segona temporada va ser capaç de formar un conjunt, que amb tot mereixement, es va endur el campionat de Lliga a Primera Catalana superant a dos grans rivals com Viladecans i Santfeliuenc i per tant recuperant una plaça a tercera.

11 de l'Ascó / Àngel Garreta - ceeuropa.cat

Durant aquest estiu i després de la renovació del tècnic, el club ha renovat la columna vertebral de l’equip campió de la passada temporada i l’ha reforçat amb jugadors de contrastada experiència en la categoria com Giribet, Sergi Galceran, Sangrà, Edu Vives o Virgili. A més a més s’ha apostat per jugadors joves com Sergi Moreno o Canadell que han donat la vitalitat necessària a l'equip des del primer minut i contra rivals d'una entitat important a la categoria. Després d’un inici de temporada brillant, el conjunt asconenc destaca per la seva solidesa defensiva, ja que tan sols ha encaixat 8 gols en les primeres onze jornades de lliga (3 d'ells en un únic partit a Cornellà). L'assignatura pendent d'aquest equip és el veure porteria amb més facilitat. Tot i disposar de nombroses ocasions de perill en la majoria de partits fins al moment, el registre golejador no supera els 12 gols a favor, una dada força inferior als equips més pròxims en la classificació i que tot just supera per ben poc la mitjana d'un gol per partit el que implica una eficiència en la relació gols/punts molt alta. Tot i aquesta dada, l'Ascó disposa de davanters de molta qualitat en la seva vessant ofensiva, homes com Ermengol, Virgili, Sergi Moreno o Genís són capaços de desnivellar un partit en qualsevol moment i és una qüestió de temps que tinguin més encert de cara a porteria.

L'Ascó no tan sols està destacant en el campionat de Lliga. El conjunt de Miguel Rubio disputarà el proper 13 de Novembre contra el Castelldefels la quarta eliminatòria de la segona fase de la Copa Catalunya després d'haver deixat pel camí a Lleida Esportiu, Balaguer i Nàstic. Tota una fita històrica per a un club que tot i ser jove vol fer-se un lloc important dins el futbol català.

L'Ascó té una de les plantilles més poderoses de 3a divisió / www.fcasco.com

L’estil de joc d’aquest equip es basa ja des de l’arribada de Rubio en el bon tracte amb la pilota, fet que aprofita l’equip sobretot en el Municipal d’Ascó per les seves àmplies dimensions i per la seva superfície de gespa natural, combinant de forma assídua amb ràpids contracops aprofitant la velocitat dels puntes i la bona sortida de pilota des del darrera. De fet els números de l'equip com a local son pràcticament immillorables després de 5 victòries i un empat. Tot el contrari que com a visitant on l'equip tan sols ha sumat una única victòria fins al moment a Gavà.

Aquest conjunt que ja no és nou a la categoria i sap com les gasten pels complicats camps de tercera, sense anar més lluny en l'últim precedent a Manlleu on el conjunt de la Ribera d'Ebre es va veure superat per 4-1. Precisament per aquest motiu el principal objectiu de l’equip no serà altre que el de sumar els punts suficients per mantenir la categoria sense confiar-se en cap moment per evitar ensurts que el col·loquin en la zona baixa de la classificació. Tan sols els minuts i els partits de Lliga ens diran si finalment les bones impressions inicials permetran quallar a aquesta plantilla per posar en dificultats als favorits o lluitar amb els modestos.

CONTRACRÒNICA, J11: Resseguint la línia discontínua

Partit propi de tercera el que es va veure el passat diumenge al camp de la Unió Esportiva Figueres. A Vilatenim s’enfrontaven dos equips molt irregulars a casa: ni Figueres, ni Manlleu han aconseguit fer dels seus estadis un fortí. La totalitat del partit es va desenvolupar amb estira-i-arronses per part dels dos equips: la primera meitat, igual que la segona, es va dividir en una part per cada equip. Els moments en què el Manlleu dominava, el perill venia per les bandes, un camp ample com el de Vilatenim afavoreix una forma de jugar que el Municipal no permet. La línia defensiva, com la resta de l’equip, també va tenir alts i baixos, conjugant moments de contundència amb moments de flaquesa. Per altra banda, van repetir-se les ocasions del partit contra La Pobla però amb un fet que convida a l’optimisme: aquesta setmana la pilota va entrar. Partit estrany, partit de tercera, partit en el qual el Manlleu es va emportar un bon punt de l’Alt Empordà. La millor notícia: Uri respira. La pitjor: la defensa perd una part d'aquell savoir faire que li havíem vist. 

El gol d'Uri Martínez, una de les grans notícies de la setmana / Raimon Roma

Els primers deu minuts de partit es van desenvolupar de manera frenètic amb els dos equips entrant dins el partit però amb el Figueres creant les ocasions. La defensa del Manlleu, amb una parella de centrals inèdita, s’aposentava ben col•locada sobre el terreny de joc, cosa que va provocar que el l’equip comencés a dominar el mig del camp, creés espais i pogués intentar fer mal per les bandes. Va ser llavors quan va arribar el gol d’Uri Martínez. Una internada per la banda esquerra de Ginés, jugador que més perill va aportar a l’àrea dels locals, acabava amb la passada de la mort que Uri Martínez amb la punta de la bota introduïa dins la porteria. Un gol que permet al jugador de Sallent respirar una mica més tranquil després de treure’s la pressió que el perseguia des del seu debut a Tercera. Amb el gol, però, el Manlleu va perdre totalment el domini de l’esfèrica i del joc i el Figueres va fer-se amo i senyor del partit; la possessió va passar a peus altempordanesos i les ocasions que creaven els locals es van materialitzar en dos gols abans de la mitja part.

El toc d’atenció que David Codina va fer als seus homes en el descans va ser clarificador. Durant els primers minuts de la segona meitat, el Manlleu va tornar a col•locar-se sobre la gespa amb ofici i tenint el control de l’esfèrica. L’equip  va créixer i, tot i els contraatacs dels locals, van tenir les ocasions més clares per aconseguir l’empat. I només es van necessitar dues ocasions, en primer lloc, Uri Martínez, incombustible durant tot el partit, va tenir una nova centrada de Sergio Ginés per l’esquerra que enviava al pal, mala sort. Però la segona, després del canvi d’Ivan Fernández, cansat de tot el partit, per Manel Sala, va ser la decisiva. Una centrada milimètrica de Putxi al segon pal, l'aprofitava el jugador olotí per engaltar una pilota que, després de colpejar en el travesser, entrava dins la porteria local. Un gol que va servir-li al Manlleu per agafar tranquil•litat i abandonar aquella ansietat sabent que vas per darrere en el marcador.

Tot i això, els darrers cinc minuts van ser del Figueres. L’equip altempordanès es va sentir prou fort i fent un parell de canvis va revolucionar el partit cap al seu bàndol. El Manlleu es va trobar perdut i no aconseguia mantenir la possessió. Llavors va ser el moment en què va aparèixer Ivan González. El jove porter va debutar a tercera per aconseguir retenir almenys un punt de Vilatenim. Resultat: un altre empat a fora i l’equip segueix sense perdre a domicili. La setmana vinent l'equip té un important partit davant l’Ascó, un rival de la part alta que posarà a prova un Manlleu al que les dificultats a casa no li han d’impedir fer un cop sobre la taula per tal de  tornar-se a fer respectar al Municipal si vol començar a mirar cap amunt.

1x1, J.11: Figueres - Manlleu

UE Figueres 2-2 AEC Manlleu

Ivan González: Notable. El porter que encara no havia gaudit de minuts oficials debutava amb el primer equip amb bona nota. Difícils d'aturar els dos gols encaixats a la primera part pel Figueres, però salvador amb tres bones aturades a les acaballes del partit quan el Figueres creava més perill a la seva porteria.

Manu Moreno: Irregular. El lateral tornava a la titularitat a la banda dreta, per tant, jugava a cama canviada. Va tenir minuts de tot, algunes impresicions però també recuperacions de mèrit. Va tenir força controlada la seva banda, però alguns controls se li escapaven, jugar a cama canviada no afavoreix una transició ràpida en les passades.

Òscar Gely: Complidor. Tornava a la posició de central i potser falta de compenetració i partits al costat de Fran Erencia li van provocar la pèrdua de la posició en alguna jugada puntual. Tot i això, el capità va demostrar una vegada la importància i pes que té en l'equip.

Fran Erencia: Superat. Pitjor partit del central des que va aterrar al Manlleu. Bonaventura i Bernat van portar-lo de bòlit, li van guanyar les esquenes en massa ocasions, no va estar tan condundent com ho havia estat en la resta de partits i fins i tot, es va marcar el primer gol en pròpia porteria. No obstant, es mereix tota la confiança.

Ramón Masó: Desbordat. Com Fran Erencia, segurament el pitjor partit de Masó des que va tornar de la lesió. Molt imprecís en les passades, poc contundent i superat en massa ocasions pels extrems rivals, sobretot Barrera, que havia entrat per disputar els darrers 10 minuts i que va trobar en el lateral manlleuenc una presa massa fàcil.

Gerard Puigoriol, “Putxi”: Totterreny. Una setmana més Gerard Puigoriol va ser qui va controlar el mig del camp manlleuenc. Recuperant pilotes i portant, en la mesura que el Figueres ho permetia, el ritme del partit. Sempre ben col·locat i, tot i que en alguna ocasió es va veure superat, sempre era al lloc on li tocava estar. A més, va fer l’assistència a Manel Sala perquè aquest empatés.

Ricard Seuma: Treballador. No va anar de menys a més, ni de més a menys, va mantenir-se tot el partit sent un corcoll per als migcampistes del Figueres. Ben col·locat i sempre atent per donar oxigen a Putxi quan aquest ho necessitava. Partit complet, va tenir l’oportunitat de marcar en una rematada de cap que un defensa va refusar i va veure una targeta groga a les acaballes.

Marc Francolí: Connectat. Similar a Seuma. Va jugar per la banda dreta i va seguir amb el motor diesel. Força actiu a la primera meitat, menys a la segona, però va donar verticalitat a la vegada que ajudava als homes del mig del camp. No es va cansar de pressionar però li va faltar una mica de xispa. Bon partit, falta que s’acabi de destapar.

Ivan Fernández: Intermitent. De més a menys, durant la primera meitat va donar sortida i joc als davanters manlleuencs, força ben situat al mig del camp, fent de nexe entre els defenses i els davanters. Va fer alguna passada de mèrit i va perdre alguna pilota que podria haver compromès l’equip. A la segona meitat se’l va veure menys i va ser canviat al 60` per Manel Sala.

Sergio Ginés: Destacat. El jugador de l’atac manlleuenc que més perill va portar a l’àrea figuerenca. Va començar a l’extrem esquerre però amb llibertat de moviments, cosa que va provocar més d’un malentès en la defensa rival. No va tenir por d’encarar i va escollir bé les passades, el primer gol ve d’una assistència seva. Se’l necessita.

Uri Martínez: Desvirgat. Per fi va arribar el gol pel davanter manlleuenc. Després de deu partits, a l’onzè li arribava el premi. Portava moltes setmanes treballant bé i el premi del gol va arribar a la primera part gràcies a una bona passada de Ginés. Incansable durant tot el partit, va pressionar la defensa rival, va lluitar cadascuna de les pilotes que li arribaven i va descarregar bé el joc.

Manel Sala: Providencial. Arribar i moldre. Tot i les molèsties que havia sentit durant tota la setmana, Jordi Dot no el va voler desconvocar. Va sortir al minut 60 i al cap de tres minuts engaltava una bona centrada de Putxi que significava l’empat. Jugador més que necessari, si les lesions el respecten a partir d’ara, veurem el Manel Sala més decisiu.

Eduard Fortet: Encallat. Va surtir per Uri Martínez disputar els últims deu minuts. Va lluitar, va fer alguna recuperació de mèrit a l’àrea rival però la seva insistència no es va traduir en ocasions de perill. Ha de tornar a recuperar la confiança, és un jugador molt necessari i l’equip el necessita. Ha de fer un pas endavant i arribarà el bon joc i els gols, per tornar a ser el davanter que l’equip tant troba a faltar.

"Desenfundant la reacció"
Crònica del UE Figueres 2-2 AEC Manlleu

Sergio Ginés lluita la pilota amb l'ex manlleuenc Micaló / Viu el Manlleu

El Manlleu empata a 2 gols a Vilatenim en un partit força atractiu i que va tenir de tot. El gol d'Uri Martínez avançava el Manlleu però els locals agafaven ventatge per la mínima (2-1) a l'arribar al descans. A la represa, Manel Sala donava un punt amb bon regust de boca en un dels camps més complicats de la categoria.

El partit

1a Part:

El Manlleu saltava a la gespa de Vilatenim amb la intenció de retrobar-se i recuperar bones sensacions davant el mal regust de boca de la derrota de l'anterior jornada. L'inici del partit va ser molt bo dels homes de l'encara expulsat Jordi Dot, que van sortir molt endollats i amb dos homes que van fer un pas endavant, com són Marc Francolí i Sergio Ginés. El Manlleu agafava el control del partit durant els primers minuts, però el Figueres s'apropava el perill.

Ben d'hora però, al minut 15, els manlleuencs disparaven primer. Bona conducció de Marc Francolí pel mig del camp, passada a la banda per Sergio Ginés, que veia molt bé a Uri Martínez al punt de penal perquè amb un xut ras i al pal llarg anotés el primer gol del partit. Gol imortant no només pel Manlleu sinó pel mateix Uri que feia jornades que tenia molta mala sort de cara a aconseguir el seu primer gol oficial amb la samarreta quadribarrada. El gol arribava al minut 20 i a partir d'aquí el Figueres es va créixer i el Manlleu pagar els seus errors en defensa.

Al minut 33, error de sortida de la pilota que aprofitava l'ex manlleuenc Micaló per entrar fins a la cuina i fer un passe de la mort que rematava Fran Erencia a l'interior de la seva pròpia porteria. Empat a 1 i amb un equip, el Figueres, que estava sent molt perillós. I tant perillós que tres minuts més tard, al 36, els empordanesos confirmaven la remuntada. Greu errada de Fran Erencia novament a l'hora de treure la pilota jugant des de la defensa que aprofitava Bonaventura per plantar-se sol davant d'Iván González per fer el 2 a 1. Just abans del descnas, el Manlleu hagués pogut empatar si un cop de cap de Seuma després d'una mala sortida del porter local l'hagués aprofitat un jugador manlleuenc per acompanyar la pilota fins al fons de la xarxa. No va ser així i al descans tocava reaccionar. 

Uri Martínez, celebrant el primer gol del Manlleu / Viu el Manlleu

2a Part:

Està clar que el toc d'atenció dels místers cap als seus jugadors va ser evident al descans a les files manlleuenques. El Manlleu va arrencar la segona meitat amb les idees clares, tenint el control del partit i creant perill a l'àrea local. Però s'havia d'anar amb molt de compte, perquè el Figueres creava molt perill sobretot amb contracops ràpids per la banda dreta del seu atac, aprofitant el mal dia que tenia Ramon Masó. Uri Martínez va ser el primer en avisar, amb una claríssima ocasió enviant la pilota al pal, amb el porter ja vençut. Al minut 60, Iván Fernández deixava el seu lloc a Manel Sala que era suplent ja que arrossegava molèsties i només va poder entrenar un dia la setmana passada. Doncs 3 minuts. 3 minuts va tardar Manel Sala en trobar-se amb el seu millor amic, el gol. Pilota penjada des de la banda dreta per Putxi al segon pal per l'entrada del killer que amb un xut al primer toc enviava la pilota al fons de la xarxa després de tocar el travesser. Empat a 2 i mitja hora per endavant on es veia a venir que qualsevol dels dos equips es podia endut el partit.

El Manlleu va tenir el partit controlat fins els darrers 5 minuts, i va gaudir d'alguna bona ocasió per exemple de Sergio Ginés que ho provava sempre entrant en velocitat des de la banda, però la seva definiciño final no aconseguia acabar en gol. La última bona ocasió pel Manlleu arribava al minut 82 amb una contra que no aprofitava Manel Sala que era egoista i provava un xut de fora l'àrea quan tenia a dos companys oberts. El seu xut el blocava sense problemes Reig.

Als últims minuts, era el Figueres el que es bolcava en atac i en aquest moment va aparèixer el debutant porter manlleuenc Iván González. El públic ja cantava gol al minut 88 amb un xut d'Alberto a boca de canó i amb un xut de falta al darrer instant, ambdues situacions tenien una molt bona resposta del porter del Manlleu.

Al final, empat a 2 entre el Figueres i el Manlleu, en un partit on els manlleuencs van deixar bones sensacions per encarar el proper i complicat partit contra l'Ascó amb les màximes per poder endur-se els 3 punts.

11 titular del Manlleu a Figueres / Viu el Manlleu

Fitxa tècnica:

Figueres: Reig, Pujol, Mabil, Murga, Micaló, Ferran Grau, Argelés, Ivan Cristino (Alberto Jiménez, 64'), Pedro del Campo (Narcís Barrera, 82'), Bernat (Borja García, 71') i Bonaventura.

Manlleu: Iván González, Manu Moreno, Gely, Fran Erencia, Ramon Masó, Putxi, Seuma, Iván Fernández (Manel Sala, 60'), Sergio Ginés, Uri Martínez (Fortet, 82') i Marc Francolí.

Gols: 0-1, Uri Martínez (15'); 1-1, Fran Erencia (p.p) (32'); 2-1, Bonaventura (36'); 2-2, Manel Sala (63')

Àrbitre: David Congost Larrosa. Bé. Va amonestar amb targeta groga els locals Ferran Grau (23') i Ivan Cristino (37'). Va amonestar amb targeta groga els visitants Iván Fernández (20'), Gely (30'), Manel Sala (74'), Seuma (78') i Fran Erencia (89', no jugarà el proper partit per acumulació de targetes). L'àrbitre va amonestar amb dues targetes grogues i per tant vermella el local Bonaventura (67' i 89').

L'MMVP del Figueres - Manlleu:

L'equip de Viu el Manlleu donem els punts a:

3 Punts a... SERGIO GINÉS: El millor. Destacat. Partit molt complet de l'extrem manlleuenc, que ha fet un pas endavant a l'atac del Manlleu. Se'l necessita, i ahir va ser una peça clau. Fa l'assistència al primer gol i quasi tot el perill va arribar per la seva banda.

2 Punts a... URI MARTÍNEZ: Desvirgat. Per fi Uri Martínez es trob a amb el gol. Després d'intentar-ho amb insistència partit a partit i veure com no li sortien les coses, per fi marcava a Figueres. Esperem que sigui el gol que li aporti tota la confiança que sigui possible.

1 Punt a... IVÁN GONZÁLEZ: Notable. Debut en partit oficial amb el primer equip del Manlleu, al camp del Figueres i amb l'equip en una situació delicada. Difícil paper el que tenia el jove porter manlleuenc, que va resoldre amb nota salvant a l'equip al final del partit.

Sergio Ginés, guanyador dels 3 punts de l'MMVP / Viu el Manlleu

Les declaracions de l'entrenador:

David Codina, 2n entrenador del Manlleu / Viu el Manlleu

·"Han tingut opcions els dos equips, però crec que el Manlleu ha tingut una mica més controlat el partit que no pas el Figueres. Fins que hem fet el gol hem anat bé, després ens hem partit sobretot al mig del camp i ens han fet els dos gols."

·"A la mitja part hem comentat el que havíem de fer a la represa i penso que aquesta segona part penso que tret d'algun error nostre l'hem tornada a tenir controlada i penso que si havia de guanyar algú per a nivell de control de joc havia de ser el Manlleu."

·"Ens esperàvem un partit ajustat com tots. Tots són molt ajustats juguis contra qui juguis i som un equip que potser fer gols en costa, avui n'hem fet dos i amb això hem d'estar contents."

·"Diumenge que ve està clar que toca guanyar. Tenim una assignatura pendent amb els partits de casa, diumenge ve l'Ascó i hem d'intentar que les accions que generem entrin. Aprofitar aquests detalls a dintre a l'àrea que ens puguin donar els tres punts, que ja ens els mereixem."

·"Estem contents amb l'Iván González. Durant aquesta setmana no l'hem apretat l'àrea i li hem demanat que fes el que sapigués. A partir de la setmana ja li exigirem més coses."

Prèvia J.11: UE Figueres - AEC Manlleu

Segueix el partit al twitter:
@ViuelManlleu

El Manlleu visita aquest diumenge el bonic estadi de Vilatenim amb la intenció de buscar una victòria que arregli la derrota de la setmana passada a casa i, sobretot, amb la missió de trobar el gol que tant s'està resistint. Baixes importants per Jordi Dot, ja que Archi no podrà jugar per acumulació de targetes i Dani Barragán es perdrà els dos següents ja que ha estat sancionat per increpar a l'àrbitre del Manlleu - Pobla.

La radiografia de l'equip

Partit complicat el que té el Manlleu aquest diumenge. Al davant, un Figueres que tot i no està bé al fortí de Vilatenim aquesta temporada, tal i com ens escrivia ahir en Lluís Ribera en aquest article, segur que posarà les coses molt complicades als manlleuencs. 

Un Manlleu que arriba ferit a aquest partir després de la derrota de l'estranya derrota de la setmana passada a casa davant la Pobla de Mafumet, i que necessita una victòria per tornar a arrencar una ratxa positiva.

I ho farà sense dos pilars essencials de l'equip, com són Archi i Barragán, tots dos sancionats. 

Recordem però que el Manlleu està treient endavant tots els partits a domicili, on encara no coneix la derrota. A Figueres, el punt clau perquè el conjunt de Jordi Dot pugui treure endavant el partit serà aprofitar totes les ocasions que no van poder entrar la setmana passada, rematar sense pietat i amb més gana que mai per fer gol. 

Un camp gran, on es pot jugar molt per bandes, pot ser propici pel Manlleu i per jugadors com Sergio Ginés o Marc Francolí que encara han de trobar el seu millor moment de forma. I això si, Manel Sala ha de ser el killer matador d'un equip que li falta gol, un gol que també li aniria molt bé a Uri Martínez per veure si agafa més confiança en si mateix.

Diumenge, primer partit dels quatre que li venen a sobre al Manlleu d'alta dificultat. 

Figueres, Ascó, Santfeliuenc i Rubí. Tot comença a Figueres, l'equip ho sap, Jordi Dot ho sap i lluitaran per aconseguir una meritòria victòria de l'Empordà.

La nota és que fins a tres jugadors del Manlleu estan a una targeta de la suspensió: Fran Erencia, Putxi i Ramon Masó.

El nostre 11 titular

·S'estrena Iván González. El jove porter manlleuenc debutarà aquest cap de setmana a la Tercera Divisió. Aquesta temporada només va tenir minuts en pretemporada, on es van poder treure poques conclusions. Diumenge, partit important per l'equip i per ell mateix, on es començarà a posar nota al "perquè" es va apostar per ell. 

També haurà d'entrar a la convocatòria un jugador del juvenil.

·Gely torna a l'eix de la defensa. Amb Archi sancionat, Gely tornarà a jugar de central en un 99% de les possibilitats. Va començar la temporada jugan-t'hi, però amb l'arribada de Fran Erencia la seva posició es va veure adelantada. Per tant, es recol·locarà de central donant entrada a Seuma al mig del camp al costat de Putxi.

L'altre 1% de possibilitats de que Gely no jugui de central, passa perquè Jordi Dot recol·loqui o bé a Seuma o a Putxi a l'eix de la defensa, tot i que tenint a Gely pràcticament aquesta opció ni es contempla.

·Amb dos puntes. Apostem per tornar al 4-4-2. Uri Martínez se'l veu molt més còmode jugant en punta, que no pas en partits que ha jugat més de mitja punta. De fet la setmana passada ja es va jugar amb aquest sistema i les ocasions van arribar. Es seguirà apostant per aquest estil de joc confiant amb la parella Uri-Manel, que de fet, són els qui han d'aportar el major nombre de gols a aquest equip.

La temporada passada...
Figueres 1-1 Manlleu (Baruc) 9 de setembre del 2012, Jornada 3
Empat del Manlleu a Vilatenim tot just a la 3a jornada del campionat de Lliga. El gol de Baruc empatava l'inicial de Marc Mas. Tot acabava de començar.

J.11 Anàlisi del rival: UE Figueres per Lluís Ribera (@llribera)

El Figueres inverteix la dinàmica

El Manlleu visita aquest diumenge (17 h) l'Estadi de Vilatenim, on el Figueres ha perdut la solidesa que hi va mostrar durant tota la temporada anterior. Amb el record de l'1-1 de l'exercici passat, amb gol inclòs de l'incansable Baruc, el conjunt osonenc va ser dels pocs de la categoria que va rescatar algun punt del fortí empordanès. Si el curs passat el Figueres va acabar allargant una ratxa d'imbatibilitat a casa de 31 partits seguits sense perdre, des del novembre del 2011, en aquest, però, la fortalesa de Vilatenim s'ha trencat. Amb Arnau Sala l'equip guanyava a casa el que perdia a fora, i aquesta vegada amb Xavi Punsí –tècnic ajudant l'any passat– la dinàmica s'ha invertit: són més productius a domicili que davant la seva afició. Com a locals, els unionistes només han guanyat un dels cinc partits disputats –l'única victòria amb gol a l'últim minut contra el Terrassa–, si bé bona part dels rivals han estat candidats a l'ascens, com Palamós, Cornellà i Europa.

11 de la UE Figueres / Àngel Garreta - ceeuropa.cat

Aquesta temporada el Figueres ha patit pocs canvis, amb la filosofia continuista de Punsí a la banqueta. De sortides, no n'hi ha hagut cap d'inesperada ni traumàtica, i en el capítol d'arribades s'han apuntat a l'equip els exolotins André Mabil i Ivan Cristino, Bernat Puig (Vic), Àlex Arimany (Peralada) i l'actual pitxitxi de l'equip amb tres gols Bonaventura (Banyoles). Davant les múltiples baixa per lesió que ha tingut la Unió en aquest inici –el diumenge passat en tenia vuit–, l'extrem Alberto Jiménez s'han incorporat a l'equip per substituir Arimany, que aquesta setmana ha estat operat d'un trencament de lligaments encreuats del genoll. Els maldecaps de Punsí en forma de lesió també han permès comprovar la projecció del juvenil Joan Pujol a la defensa, un dels joves valors del planter.

El duel d'aquest diumenge de ben segur que acollirà una gran entrada perquè abans del partit (15.30 h) hi haurà la presentació de tots els equips de futbol base del club figuerenc.

CONTRACRÒNICA, J10: Pólvora mullada

Manlleu 0-1 Pobla de Mafumet

Diumenge passat vam veure el que probablement va ser el partit més complert de l’equip al Municipal. Un nivell defensiu molt sòlid i una bona capacitat d’associació del mig del camp van portar al Manlleu a disposar d’un gran nombre d’ocasions en tot el partit. Possiblement més i tot que en la resta de partits com a local. Això va donar diverses conclusions a l’acabar el partit. Per una banda, que el Manlleu segueix sent aquell equip al que li agrada dominar els partits, i més al Municipal. En l’altre, el problema en la última fase del joc, i a la vegada la que marca més diferències: La definició. Manel Sala va tenir un mal dia i no va aparèixer ningú que fes un pas endavant i la clemència en les ocasions va tornar en forma de dura derrota que fa volar 3 punts més de Manlleu.

Fran Erencia va ser substituit en el tram final / Viu el Manlleu

Els homes de Jordi Dot van començar molt ficats en el partit. La superioritat en defensa i al mig del camp era incontestable, el domini del partit era seu i les ocasions van arribar. Manel Sala i Uri Martínez eren els principals punyals d’un Manlleu que semblava fer les coses de la millor manera per quedar-se amb els tres punts. Tot i això, a mesura que avançaven els minuts d’intuien males sensacions sobre el camp. Uri Martínez, voluntariós i incansable com sempre, segueix buscant amb més ansietat que paciència un gol psicològic amb la samarreta del Manlleu, i això el perjudica. El davanter va gaudir d’arribades que entre controls defectuosos o xuts desviats no van trobar el final desitjat. Marc Francoilí va començar jugant amb llibertat de moviments, desplaçant-se lliurement pel camp amb la intenció de desconcertar la defensa rival. Ginés també va ajudar en la generació de perill, però el resultat no es va moure.

L’inici de la segona part va ser il·lustratiu. Al minut de joc, ocasió claríssima per Manel Sala que el davanter xutava fora. No era el seu dia, no li entraven les coses. Tot i això, un equip com el Manlleu no pot tenir dependència d’un jugador i en el moment que el partit necessitava algú que agafés la responsabilitat, les coses es van girar d’esquena. La Pobla es va envalentir. Primer avisant amb una jugada a pilota parada que acabava amb gol anul·lat. Poc després, amb una centrada lateral que Bertomeu s’encarregava de fer el que el Manlleu no va poder, ficar-la dins la xarxa.

Al final l’equip les va tenir. Va entrar un Fortet imprecís, que no troba ni el nivell ni el seu lloc en aquest Manlleu. Sala i Ginés van intentar-ho en tel temps de descompte, però va aparèixer la figura del porter Alberto Varo que va afegir dramatisme a la derrota manlleuenca. Quatre derrotes en cinc partits com a locals, pèssim bagatge el d’un equip que, almenys, sap en quina direcció ha de millorar. 

"La falta de punteria destrossa el Manlleu"

Crònica del Manlleu 0-1 Pobla de Mafumet

El Manlleu i el seu atac no va poder ni amb la Pobla ni sobretot amb Alberto / Viu el Manlleu

El Manlleu va tornar a perdre al Municipal d'Esports de Manlleu aquest cop contra la Pobla de Mafumet i per 0 gols a 1. No va ser un mal partit dels homes de Jordi Dot, que van portar el pes del partit i van posar les oportunitats més clares de gol, però van marxar amb les mans buides. És evident que hi ha un problema amb els partits a casa i en l'aspecte golejador. Ahir es va veure, i toca reaccionar. 

La falta de punteria i sobretot el porter dels visitants, Alberto Varo, van evitar que els manlleuencs puntuessin. El gol de la Pobla va arribar al minut 73, obra de Bertomeu, fent volar així els 3 punts cap a la província de Tarragona.

El partit

1a part

Inici de partit molt intens el que va realitzar el Manlleu. Des del principi del partit l’equip es va fer amb el control del partit i aconseguia associar-se amb fluïdesa al mig del camp. Putxi i Gely controlaven la possessió i servien pilotes perquè homes com Manel Sala o Marc Francolí creessin perill a l’àrea rival. A més, la defensa sustentada per la parella Archi, Fran Erencia, cada dia més sòlida, i un gran Ot van fer que Barragán no hagués d’intervenir en els primers 45 minuts. A la mitja hora de joc el Manlleu ja havia disposat de més ocasions que pràcticament en la resta de partits al Municipal. Fran Erencia a pilota parada i Manel Sala en diverses accions dins de l’àrea van tenir les més clares. El Manlleu va assetjar la porteria visitant en el tram final de la primera part. L’ocasió més clara va arribar al minut 38, amb una errada defensiva que va quedar als peus de Manel Sala però el davanter no va saber aprofitar. Masses ocasions perdonades i empat sense gols al descans.

Uri Martínez lluitant una pilota amb un defensa visitant / Viu el Manlleu

2a part

L’actitud no va canviar a la represa. Des del primer minut l’equip va demostrar que volia els tres punts. Manel Sala i Uri començaven avisant, però es van mostrar, de nou, erràtics en la definició. La força del Manlleu va anar minvant a mesura que avançaven els minuts i la Pobla va fer un pas endavant. Al minut 53 arribava la primera ocasió clara visitant, que va acabar amb un gol anul·lat per possible fora de joc. L’enfrontament es posava cada cop més disputat i, amb un Manlleu amb falta de punteria, les errades es van pagar molt cares. Corria el minut 73 quan una centrada des de la banda dreta arribava al segon pal per un Bertomeu que, a plaer, rematava a boca de canó sense que Barragán hi pogués fer res. Gerra d’aigua freda la que queia sobre el Municipal. L’equip es va bolcar a l’atac en els minuts finals, posant tres defenses, però va aparèixer Alberto Varo. El porter visitant va refusar espectacularment dues arribades de Sergio Ginés i Manel Sala i amb elles totes les esperances locals de sumar algun punt.

Ginés i Fran Erencia van gaudir d'una gran ocasió cada u / Viu el Manlleu

Fitxa tècnica
Manlleu: Barragán, Ot, Archi, Fran Erencia (Fortet, 79'), Masó, Putxi, Gely (C), Sergio Ginés, Marc Francolí (Manu Moreno, 83'), Uri Martínez (Iván Fernández, 72') i Manel Sala

Pobla de Mafumet: Alberto Varó, Calavera, Aitor Casas, Del Moral, Miguel Angel, David Diaz, Bertomeu, Bueno (Ali Diakite, 60'), Abel Rita, Jordi Roca (C) (Ivan Jiménez (83') i Kike (Sergi Gestí, 74').

Gols: 0-1, Victor Bertmoneu (73')

Àrbitre: Francisco Cardosa Montesino (Figueres). Regular. Va amonestar amb targeta groga els locals Fran Erencia (20'), Uri Martínez (33'), Archi (78') i Sergio Ginés (82'). Va amonestar els visitants David Díaz (10') i a Alberto Varó (90').


MMVP del Manlleu - Pobla de Mafumet
Els dos integrants de Viu el Manlleu, hem decidit donar els punts a:

3 Punts a... OT BOFILL: Retrobat. Després d'estar un partit desconvocat i no disputar uns bons minuts en els darrers partits que va disputar, el jove lateral del Manlleu va tornar a estar al llindar de la perfecció davant de la Pobla. 

2 Punts a... GELY: Comandant. Va ser el líder del mig del camp en el partit. Atacant i defensant, i també va agradar el punt d'arribada que va tenir en algunes ocasions. Bon partit defensivament al costat d'un Putxi que no va tenir el seu millor dia.

1 Punt a... ARCHI: Correcte. Poca feina defensiva, però com sempre, ben executada. Nou gran partit del defensa d'Arbúcies. Tot i això, va veure la cinquena groga i no jugarà la setmana que ve a Figueres.

Les declaracions de Jordi Dot

·"A nivell d'ocasions i a nivell d'atacar penso que ho hem fet bé, ens ha faltat acabar de triar bé l'última passada. El que està clar és que individualment n'hem fallat de molt clares. En el futbol hi ha el tòpic de qui falla al final perd, i avui aquest tòpic s'ha complert".

·"A la primera part podíem anar 1 a 0 i a principis de la segon podies haver fet el segon. Amb això el partit s'acaba, però està clar que les hem de posar a dins i no ho hem fet."

·"Hem competit amb un bon equip i hem generat. A Altres cops com amb la Muntanyesa que vam empatar, sense crear ocasions, però avui n'hem creat i per això estic content".

"Està clar que tenim un problema al Municipal. Hem perdut 4 dels 5 partits disputes i és una dinàmica que hem de canviar. Ara toca centrar-nos en el proper partit i anar treure si o si els 3 punts de Figueres".

Prèvia J.10: AEC Manlleu - CF Pobla de Mafumet

Segueix el partit al twitter:
@ViuelManlleu

Després de dues sortides consecutives, el Manlleu jugarà novament al Municipal d'Esports, aquest diumenge a les 17h davant la Pobla de Mafumet. Els manlleuencs arriben en bona línia a aquest partit, després de 4 jornades consecutives sense conèixer la derrota (2 empats i 2 victòries) i amb la intenció de prolongar aquesta ratxa i mirar encara més cap amunt. 

Al davant, un rival històricament complicat, que no posarà les coses gens fàcils, tot i ser un pèl irregular i no haver acabat d'arrencat bons resultats en aquest inici de temporada.

La radiografia de l'equip:

Després del bon punt aconseguit el passat cap de setmana al camp del líder, la Muntanyesa, el Manlleu arriba a aquest partit amb les piles ben carregades. 

La principal baixa dels manlleuencs per aquest partit serà la del seu entrenador, Jordi Dot, que ha estat sancionat amb 2 partits per la seva expulsió el passat diumenge. Pel que fa al conjunt de la plantilla, tots els jugadors estaran disponibles, excepte el ja conegut Juanjo.

Una plantilla que estarà al complet per afrontar un partit molt important per tots ells, on la victòria significaria un cop de puny sobre la taula perquè tothom sàpiga que el Manlleu està allà i lluitarà per estar-hi fins al final.

I per aconseguir-ho, tornar a jugar com un bloc és molt important. Tornar a fer forts els punts claus de les últimes jornades: defensa incontestable, un mig del camp amb Putxi i Gely com a líders de l'equip, i al davant aconseguir la màxima efectivitat del millor Manel Sala. 

Partit complicat contra un rival complicat, però que el Manlleu pot treure correctament endavant.  Jordi Dot recupera a Marc Francolí que podria entrar a l'onze titular.

El partit, diumenge a les 17h, al Municipal d'Esports de Manlleu.

El nostre 11 titular

·Moviments per l'entrada de Marc Francolí. Apostem per Marc Francolí d'inici, i això pot afectar a l'equip. És a dir, en aquest cas el sacrificat pot ser Seuma, i que el Manlleu jugui amb un 4-2-3-1 amb Putxi i Gely al doble pivot. Però pot haver un altre opció...

·Pot caure Uri Martínez. En cas que entri Marc Francolí a l'onze titular, el sacrificat també podria ser Uri Martínez. Tot i que ho creiem menys probable per la bona dinàmica que porta. Però, seria una opció. A no sé que...

·No entra Marc Francolí. L'altre opció seria que Marc Francolí sortís des de la banqueta. Aleshores no hi hauria sacrificats i es sortiria amb Seuma i Uri Martínez des de l'inici. Veurem que decideix finalment Jordi Dot.

La temporada passada...

Manlleu 1-0 Pobla de Mafumet (Manel Sala), 7 d'abril del 2013, jornada 31

Victòria en una de les primeres finals de la campanya passada. Un solitari gol de Manel Sala donava 3 punts a un Manlleu que cada cop veia més a prop el somni del playoff.

J.8 Anàlisi del rival: CF Pobla de Mafumet per Hélder Moya

La setena temporada del CF Pobla de Mafumet ha començat d’una manera irregular fruit de la gran quantitat de cares noves aquesta temporada, i que poc a poc es van adaptant al què els hi demana el tècnic Iván Moreno. El filial del Nàstic disposa de la segona plantilla del grup V de Tercera divisió amb la mitjana d’edat més jove, amb 21,04 anys, i aquesta joventut, lligada a l’adaptació dels futbolistes sempre s’han fet presents en els inicis dels campionats. Els conceptes i l’esquema tàctic d’Iván Moreno, que compleix la seva segona campanya dirigint al filial grana, són molts clares: bon tracte de pilota, iniciativa en el joc i guanyar, empatar o perdre amb la filosofia del treball en equip. Aquesta és la carta de presentació d’un CF Pobla de Mafumet que amb Santi Coch en els seus inicis a Tercera, després amb Kiko Ramírez i ara amb Iván Moreno sempre s’han mantingut.

11 de la Pobla de Mafumet / Àngel Garreta - ceeuropa.cat

Si algun aspecte sempre presenta incògnites en els partits que aquest exercici juga el filial tarragoní és l’onze inicial. L’àmplia plantilla i l’excel·lent competitivitat dels jugadors pobletans li ho posen difícil al seu entrenador, que fins el dia d’avui, no ha repetit cap onze inicial en el que portem de lliga. La Pobla arriba a Manlleu després de sumar un triomf per 2 a 1 davant del Cerdanyola, i ara encara dues jornades amb dos desplaçaments fora de casa: Manlleu i Montañesa. Per aquest partit no hi podrà ser el defensa Marc Durán, sancionat amb un partit per l’expulsió de diumenge passat.

Per acabar, des del CF Pobla de Mafumet volem recordar l’especial figura del Pep Prat. La Pobla i el món del futbol més modest et segueixen trobant a faltar Pep. Gràcies.

CONTRACRÒNICA, J9: Aquest és el Manlleu

Muntanyesa 1-1 Manlleu

Moltes coses les que van passar a Nou Barris. Moltes conclusions també les que se’n treuen. Un gol inesperat, l’expulsió de Jordi Dot, entrades dures, batalles en cada falta lateral, un ambient molt hostil i un empat final van ser els ingredients d’un dels partits més trepidants de la temporada. El triangle format per Archi, Fran Erencia i Putxi va convertir-se en una de les claus del partit. El seu treball defensiu va anular durant molts minuts la pressió de l’equip més en forma de la lliga fins llavors i va fer somiar al Manlleu amb emportar-se els tres punts. El millor: el nivell defensiu del Manlleu. A millorar: algunes dinàmiques en atac, com sorprendre a l’equip rival en moments de domini. Falta molt, però la cosa cada vegada agafa més forma.

Archi, Putxi i Fran, destacats a Nou Barris / Viu el Manlleu

Res imprevisible, la Muntanyesa va començar com un tro. Dinamisme per bandes, Nils es mostrava molt actiu, Sascha ho lluitava tot i Amantini s’encarregava de tapar, de la manera que fos, qualsevol llacuna defensiva. L’envestida inicial va començar a aturar-se per l’eix de la defensa. Fran i Archi van mostrar-se incommensurables i impassibles davant l’empenta local i van arrossegar a tot l’equip dins del partit. Amb ells s’hi va sumar Putxi, omnipresent en el treball defensiu al mig del camp, i en ocasions Manel Sala. El davanter era la referència de l’equip jugant per dins. Amb el Manlleu jugant de tu a tu al líder de la categoria, va arribar un cop de sort. Una passada a l’espai de Gely cap a Uri, que tallava el lateral Joshua fent una cessió fratricida al porter Tato (exmanlleuenc, per cert) que es va convertir en el gol estúpid de la jornada, però un gol. La diana va estabornir una Muntanyesa que va arribar al descans per darrere i amb el desconcert de no trobar la manera de superar al Manlleu.

No obstant això, la seva reacció no es va fer esperar, que per alguna cosa ocupaven la primera posició de la taula fins diumenge. Els de Nou Barris agafaven força a base de centrades a l’àrea, empentes, força, cor i ganes de fer un gol. A més, el públic va pujar a sobre d’un equip que es va convertir en un perill constant en atac i cert descontrol defensiu. Les contres del Manlleu portaven perill i era el moment de buscar les esquenes. Una contra mal finalitzada per Manel Sala i un llançament de falta del mateix davanter podien haver suposat el 0 a 2, però no va arribar. Quan pitjor ho va passar la defensa manlleuenca, va aparèixer Sant Barragán. Dues parades estratosfèriques van tornar a deixar bocabadada l’afició de la Tercera divisió i impotent a l’atac local. La muralla només es va poder superar a falta de 8 minuts pel final, en l’enèsima centrada a l’àrea que va rematar Sascha a dins per establir l’empat. El resultat, però, podria haver estat molt diferent si, en l’últim minut del temps afegit, el Manlleu hagués sabut aprofitar una contra de 3 atacants contra 1 defensa que Ginés no va poder concretar.

Resultat just per un partit amb una intensitat trepidant. Un partit que deixa clar que aquest és el Manlleu de sempre i que mostra com de difícil és tombar aquest equip. El balanç: onzena posició, dotze punts i bones sensacions d’un equip que encara no ha perdut a domicili. 

1x1, J9: Muntanyesa-Manlleu

Muntanyesa 1-1 Manlleu

Barragán: Assegurança. En tots els partits compromesos, quan les coses no pinten bé, sempre apareix el millor porter de Tercera divisió. Nova exhibició de reflexes en l’aturada i experiència en el joc, que només es va veure superat per una rematada de Sascha cap al final.

Masoliver: Complidor. Partit molt complicat de Masoliver en el seu retorn a l’onze, marcant a un gran jugador com Nils Puchades. La seva experiència és vital en aquest tipus de partits i va mantenir el gran nivell d’una línia defensiva cada dia més consolidada.

Archi: Roca. Ni per alt, ni per baix. Molt difícil passar un central com Archi. Molt complet per aire i per terra i molt ben complementat per Fran. Va fer un gran partit (novament), i els jugadors de la Muntanyesa no van poder en cap moment amb ell.

Fran Erencia: Incontestable. La última incorporació manlleuenca va demostrar ser una peça valuosíssima en aquest tipus de partits. Contundent en el joc aeri, assumeix un paper clau en la defensa i es complementa cada dia millor amb Archi.

Ramon Masó: Tot terreny. Ramon Masó va demostrar novament ser un dels jugadors més complerts de l’equip. Molt consolidat en l’aspecte defensiu, es converteix en un puñal per la banda esquerra en les seves incorporacions a l’atac. A més, dóna una gran sortida de pilota a la defensa manlleuenca.

Putxi: Excels. Partidàs del migcampista del Manlleu, que estava a tot arreu i a l'hora. Tallant tot el que estava al seu abast, i fins i tot, el que no. Un dels millors partits que ha fet fins ara.

Seuma: Inesgotable. Cada cop més assentat al mig del camp, la feina i el treball del migcampista de la casa és cada dia més necessari. Molta entrega en defensa i capacitat per arribar en ocasions puntuals a l’àrea rival. Bon partit de Seuma.

Gely: Jerarquia. La presència de Gely al mig del camp ha donat molt aire al Manlleu. Sempre ben col·locat, contundent quan cal i capaç de filtrar passades perilloses. És una de les ànimes d’aquest Manlleu.

Ginés: Apagat. El camp no jugava gens a favor de les característiques de Sergio Ginés, i es va notar. L’extrem no va poder brillar al seu màxim nivell i al final va disposar d’una contra que hauria pogut ser decisiva.

Uri: Tímid. El seu treball cada setmana és innegable, però li falta un gol que el faci créixer. Ha de guanyar perillositat en les seves arribades a l’àrea, però la seva evolució és constant i ja s’ha guanyat un lloc a l’onze.

Manel Sala: Amenaça. Tan sols la seva presència ja intimida a la defensa rival. Va trobar-se un dur rival amb Amantini, però no va arrugar-se i va ser la principal font de perill manlleuenca. Un llançament de falta seu podria haver significat el 0-2.

Fortet: Testimonial. Va entrar en els darrers minuts per donar opcions en el joc aeri. Lluitador, però amb poca participació.